Com un nen petit he agafat d’amagat un pot de mel del rebost. I tot i ser la millor mel no és tan dolça com l’amor que tinc jo per tu.
J.C.

Amb un petó teu em desconcentro, amb dos perdo el món de vista i amb tres t’estimo.
J.C.

L’aigua de la pluja pica amb força els vidres de la meva finestra com si volgués entrar sense el meu permís. Miro el carrer mentres assaboreixo el vi fresc de celler i una esgarrifança de fred envolta tot el meu cos. Et veig a venir pel camí. Tot i anant amb el paraigües la pluja et mulla i jo t’espero amb el foc encès. El foc del meu cor que t’abrigarà, et mimarà i et protegirà.
J.C.

Vull omplir el teu cos amb bombolles de cava, els teus ulls amb la llum i el resplendor dels meus mentres ens fem petons. I el teu cor amb l’estima que et tinc mentres fem l’amor.
J.C.

Donem un glop de tu, un bocí del teu cos.
Donem un moment del teu temps, de la teva vida.
Donem uns quans sentiments teus.
A canvi jo et donaré tot jo.
J.C.

Quan somrius al meu costat se que ets feliç, llavors el meu cor batega amb més força per fer-nos sentir encara més vius i més pròxims.
J.C.

Això que llegireu ara és un escrit que està dedicat a la meva amiga Dolors i la seva filla Xènia. Una nena que ha nascut fa encara no dos mesos.
Aquest mes està dedicat a ella i només hi ha aquest escrit per què no vull que cap d’altre li tregui protagonisme.

A vosaltres dues, moltes felicitats i endavant, la vida os espera.


Una nova vida ha arribat a tu, i amb ella les vostres il•lusions i sentiments s’han multiplicat per 1001. El teu sentit maternal t’ha donat tot allò que desitjaves i ha despertat la faceta més important i de més responsabilitat que pot tenir una persona, ser mare.

Una nova etapa ha començat per a vosaltres dues. És a partir d’ara que heu de començar a gaudir de cada segon, de cada moment que estigueu juntes per què seran els millors, sens dubta. Els teus petons, abraçades i l’amor que ja vares començar a donar-li molt abans de que la coneguessis, serà el millor que li podràs transmetre. La vostre vida esta lligada ara per sempre més. Juntes tirareu endavant per un camí ple d’obstacles que aprendreu a superar amb pors, plors i llàgrimes, però sobre tot amb l’alegria de saber que mare i filla caminareu agafades de la mà amb el somriure a la cara, la llum als ulls i l’esperança al cor. Ara les dues sou una família i juntes os protegireu i compartireu temps, experiències i el més important de tot, la vida.

Una nova flor ha nascut al teu jardí i amb la llum del sol i l’aigua de la pluja s’obrirà i deixarà que el món gaudeixi dels seus colors i aromes, i les papallones més maques li donaran aquells colors que li puguin faltar, que segur deuen ser molt pocs, per què els millors colors són els que surten dels ulls, del somriure i del cor.

Estic convençudíssim que ho faràs molt bé i aquesta filla que tens es convertirà en una dona feta i dreta. El temps passarà ràpid. Desitjo de tot cor que aquesta vida, aquesta nova etapa os somrigui, que sigueu felices i que la vostra casa s’ompli de felicitat, alegria i d’amor.
J.C.

Puc resistir sense dir-te res, però no de somiar en tu... Somnis, desitjos, il•lusions que m’ajuden a caminar endavant.
J.C.

Un raig de llum ha entrat per la meva finestra i m' ha despertat. No era el sol sinó la llum dels teus ulls que em tenen enlluernat.
J.C.

Encara que estiguis a 500 km de mi el teu cor batega al costat del meu, per què en el meu pensament només i ets tu.
J.C.

No et dic res, callo, el meu silenci és sepulcral, i tu penses, per què? La resposta és molt senzilla, miro les nostres fotografies i penso tant en nosaltres que se' m ha oblidat parlar. Per això t' ho escric, per què el vent no s’emporti les paraules i les recordem junts al mateix temps que recordem lo feliços que érem mentres fèiem l’amor.
J.C.

Tinc una amiga.
Amb ella hi parlo molt. Parlem de la vida, de nosaltres.
Junts fem l' amor amb totes les seves lletres, ens abracem, ens acariciem, i al mateix temps els nostres petons cobreixen i omplen els nostres cossos d' amor i amistat.
Tinc una amiga que em reconforta i m’allibera del món mentres estic amb ella.
Tinc una amiga que me l’estimo molt.
J.C.

Vaig a dormir amb la il·lusió de pensar que he fet feliç a una persona. No espero res a canvi, tan sols imaginar el seu somriure m’omple de joia. Però jo se del cert que d' una manera o d’ un altra seré recompensat per què se del cert que l’amistat ens uneix.
J.C.

Un colibrí em va cridar l’atenció al mig del camí. Estava sol, i malalt. Vaig recollir-lo, curar-lo, alimentar-lo i cuidar-lo fins que es va posar bo. Vaig ensenyar-li a vola i ara tinc por de que no torni. Se que vaig fer el correcta, hauria i estic content d’haver fet el que vaig fer, però amb els dies li he agafat estima, i per què negar-ho? És normal que egoistament el volgui al meu costat.
Quin pena tan gran porta el meu cor que s’ofega amb les meves pròpies llàgrimes que no se si són de tristó o de felicitat.
J.C.

M’agradaria poder obrir la teva porta, travessar la teva façana escardada i fer un treball de restauració del teu cor. M’agradaria obrir les teves finestres per què entres la llum del sol, de la lluna i de les estrelles. M’agradaria fer del teu interior una casa nova on els bons sentiments que tens es retrobessin amb l’amor que desprens.
J.C.

Tens dubtes per què els teus sentiments estan vius, el teu cor batega insegur. Jo vull respirar l’aire que surt de dintre teu per què està impregnat de tu, de la teva vida.
J.C.

He sentit a dir a la gen que el món ja no és el que era, que les persones no saben el què volen, que la humanitat de les persones s’està perdent per la pròpia humanitat... No se quant de veritat hi ha en tot això, però jo em nego a pensar que hi hagi una sola persona al món que no vulgui ser estimat i que no sigui capaç d’estimar, somiar en un món millor. Jo tinc un somni, que tot el món llegeixi ni que sigui una sola vegada el que jo escric.
J.C.

He estat amb tu dormint abraçats, he vist el teu cos nu, delicat, de pell suau al meu costat i amb els meus braços t'he protegit com si de mi depenguessis i és que semblaves tan fràgil...
He respirat el teu alè mentres els teus somnis venien a mi i és que te tingut amb mi tan natural com quan varem venir al món. I mentres dormies i jo et mirava no he pogut evitar fer-te un petó per què no puc evitar estimar-te.
J.C.

Pots ser feliç de moltes maneres, viatjant, cantant, ballant, somiant, estimant... Però facis el què facis, no deixis mai de fer l’amor amb la persona que estimes.
J.C.

Vinc de fer un viatge a no se quin lloc del món, no se com es diu, ni com si va. No se per quins camins he passat, ni quines valls he travessat, ni quins rius m'han acompanyat amb el seu pacient parlar.
Només se que allà hi erets tu.
J.C.

No veig res. Tinc un núvol de tempesta davant els ulls. Un núvol fosc i negra, de trons i llamps i és de nit. Vaig caminant de palpentes, amb les mans per davant, agafant la vida a esgarrapades. Uns trossos bons, d’altres no tan i d’altres dolents, amargs, per no dir terriblement dolents. Em fan molt mal les mans de tantes pedres i espines clavades, em surt sang de les ungles mig arrancades. Però jo no abandono. Mentres em quedi un alè d’aire per respirar allargaré la meva meravellosa vida.
El record que tinc de tu quan fèiem l’amor m’ajuda a continuar endavant i a la vegada la imaginació em traïciona perquè amb la meva ceguesa m’enganyo jo mateix intentant tornar a uns temps, una vida que ja no tornaré a tenir mai més per molt que esgarrapi.
No veig res. Però potser no és el núvol que no em deixa veure... Potser és que estic enamorat...
J.C.

Un any més, 365 dies més a la teva vida. Noves experiències, il•lusions, potser un nou amic. Moments bons que no oblidaràs mai i d’altres tristos, foscos que cal aprendran la part positiva. Però el més important és que no perdis aquest somriure que et fa tan i tan maca i que ens fa viure a totes les persones que tenim la gran sort de poder-ne gaudir i que ens anima a estimar-te encara més.
J.C.

A la vida a vegades hem de córrer per aconseguir el que volem. Però córrer no vol dir arribar el primer, ni guanyar cap cursa. Només vol dir no perdre el temps i fer el que volem, per què quan fem una cursa la fem per què volem.
La vida mateixa ja és una cursa que no ens podem permetre perdre.
Jo corro em pas ferm, sense mirar la llunyania. Només m’interessa fer un pas rere l’altra. El meu premi és aconseguir la felicitat del moment que estic vivint.
Potser és el destí que m’ha fet arribar fins a tu, potser jo m’he perdut corrent com un cavall desbocat. El fet és que he arribat fins on ets tu i ara no vull tornar enrere…
Qui ets tu que controles els meus actes?
Que no em deixes veure més enllà de on ets tu?
Com és que menjo del palmell de la teva ma enverinada?
El teu somriure, la teva mira, el teu cos, els teus gestos, tota tu eclipses la bellesa de l’espai que et rodeja. Amb tu no hi ha el moment de marxar, per què, qui vol marxar del teu costat ?
No puc, no es pot i el més important,no vull…
Sí. Reconec que estic enganxat a tu.
Per què tu m’has donat allò que vaig perdre fa temps i que ara he tornat a trobar.
Un cor que vol bategar al costat del meu com si fos un de sol.
No se quant de temps et podré continua abraçant ? Però sí se que ara vull, tinc força als braços per fer-ho i m’entres tu em deixis, els meus llavis buscaran els teus per què dels teus en surten els millors petons plens de vida, d’amor i de il•lusió, per continuar corrent endavant.
J.C.

Mira el futur amb optimisme, camina endavant i afronta els obstacles com un repta a superar. Si mires enrere, que sigui per recordar bons moments, però llavors no oblidis caminar d'esquena. No tinguis por del fracàs per què no existeix, sempre aprendràs noves lliçons que et faran més fort.
J.C.

Vaig a la font a beure aigua i no veig el meu reflexa, veig la teva imatge i és que et tinc en el meu cap de dia i de nit.
J.C.

Miro les flors del meu jardí. Entra mix de les fulles, les ombres i els somnis, la llum passa amb un to avergonyit, però amb curiositat per arribar al fons dels pensaments i els meus únics pensaments són per tu, els records que tinc de tu que se del cert que m'acompanyaran la resta del camí. Un camí que no se què em depara, però sí se que el faré pensant amb tu.
J.C.

Dos cors, un bateg.
Dos cossos, un amor.
Dos sentiments, una il·lusió.
Dos vides que caminen al costat del temps.
Dos persones per viure sensacions inoblidables, irrepetibles.
No posis impediments a la teva felicitat, deixe't portar i gaudeix del que tens més a ma.
J.C.

La vida va avançant i passant com el temps i amb ella les oportunitats.
Aprofita-les i gaudeixen plenament per què no saps quan hi podràs tornar. Jo ja fa temps que ho faig, per això sóc el teu amic, per això et vull fer feliç.
J.C.

Passejo per el parc i gaudeixo del sol, de l'aire, del cant dels ocells, de la olor de la gespa acabada de tallar. Hi ha alguna cosa millor a la vida?
Si, fer l'amor amb tu.
Gaudeix de la vida, no la deixis perdre.
J.C.

Volem i no podem. N'estàs segur?
O no ens atrevim? Per què no confiem prou en nosaltres mateixos?
Si tens clar el que vols, o encara que dubtis, el teu cor ho té clar, deixe'l que camini el camí al seu aire. Deixe'l que s'equivoqui tot sol. No deixis que ningú decideixi per ell. Per què ningú sabrà si s'ha equivocat o no fins que no arribi al final del camí. I el camí poder durarà tota una vida.
Però ell mentre camina aprèn.
Deixe'l gaudir,
de cada moment,
de cada flor que trobi,
de cada arome,
de cada paisatge,
de cada posta de sol,
de cada amor,
Potser algú el voldrà aconsellar per què canviï de camí, per que creurà que l'altre és millor, però ell ha triat aquest, i encara que potser tinguin raó, només ell pot saber el què vol, si és que ho sap...
I qui és ningú per dir-li el que ha de fer o deixar de fer? I si són els altres els que van equivocats?
Els moments bons que haurà passat no els hi prendrà mai més ningú, i els dolents hauran set lliçons per continuar endavant.
J.C.

Si les paraules d'amor que llegim o escrivim, tinguessin
vida, les persones serien més humanes.
J.C.

No callis mai si el que penses és bo per el teu cor,
doncs segur que hi ha un altra cor que ho agrairà.
J.C.

No et preocupis si un núvol et tapa la llum,per què tu saps que rere ell hi ha el sol,
només has d'esperar que el vent l'aparti.
J.C.

Miro els teus ulls i hi veig tristor, miro els teus llavis i no hi veig somriure, però quan t'he abraçat he notat el teu cor bategà amb força, ple d'amor amb ganes d'estimar i cridant als quatre vents que l'estimin com ell estima i jo no el penso deixar sol per què és el cor de la meva amiga.
J.C.

El significat d'una Rosa.
Quant de poder te un flor? Tot el que nosaltres li vulguem donar.
I si a més a més aquesta flor és un rosa?
Una rosa regalada amb amor i estima a totes les dones del mon, acompanyada d'un sentiment que surt del cor sense esperar res a canvi.
Un gest modest i senzill que omple de joia i ens fa sentir estimats per ambdues parts.
Jo et regalo aquesta rosa amb tot el millor de mi.
Per què t'estimo.
J.C.

La teva pell és suau com els pètals de la rosa.
Els teus llavis són vermells i els teus ulls en reflecteixen el color.
Els teus cabells em regalen la teva olor.
Tu ets la meva flor que guardo en el llibre de la meva vida.
J.C.

M'és impossible no pensar amb tu. Cada cosa que faig, que veig, que sento, em recorda a tu i és que et tinc al cap de nit i de dia. He fet l'amor amb tu i a set una de les millors coses de la meva vida i m'agradaria que també ho fos de la teva.
Vull tornar-hi i vull que tu vulguis tornar-hi voluntàriament per que t'estimo i se que tu m'estimes. I és que amb tu em sento estimat.
J.C.

Vols que t'estimi? Que et faci l'amor?
No em facis endevinar els teus desitjos, diguem-els i te'ls faré realitat.
J.C.

A la nit somio que al matí em despertaré al teu costat.
De dia desitjo que es faci realitat.
Al vespre tinc l'esperança que poder serà demà.
J.C.

Se que tens problemes, que no tot és com voldries i que com a mínim una part podria ser millor.
I poder el que més t'amoïna és la feina?
Doncs tingues una mica d'egoisme, diverteix-ta, viu la vida i intenta riure't del món i veuràs com la vida et somriu també a tu.
J.C.

Durant la tempesta pose't a cobert de la llar, relaxe't i pren forces per quan surti el sol, poder serà el millor dia de la teva vida.
Jo estic veient com surt el sol a l'horitzó.
J.C.

Per molts kms que'ns separin, quan escric ho faig com si estiguessis al meu costat. Intento pensar que estas bé, que penses amb mi, intento recordar el teu somriure i les estones que hem passat junts i que se del cert que hi tornarem, perquè se del cert que igual que jo a tu, tu a mi m'estimes.
J.C.

Jo se de una papallona que va marxar del meu jardí i ara a tornat. Des de llavors que tenia un neguit tot i sabé amb certesa que torneria. I és que el dia que va marxa li vaig veure la pena als ulls que em forma llàgrimes feia encongí els nostres cors.
De res varen servir les meves paraules de recolzament quan en realitat el que volia era amagar la meva pena.
Ara el somriure brilla a les nostres cares i amb il·lusió revivim el desix de tornar estar junts.
J.C.

Una papallona marxa volant del meu jardí. Algú li ha dit que en un altre lloc hi ha més flors, més maques, amb més olor i colors. Poder sí. Però el meu cor em diu que tornarà, per que jo m'estimo aquesta papallona i ella ho sap.
Se que marxa amb pena, amb neguit i sense il·lusió, però això no és motiu per que torni, però jo se que tornarà. I si no torne, se de ben cert que no oblidarà mai el meu jardí, on tantes hores n'ha pogut gaudir, on el sol l'ha escalfat i els rosers l'hi han donat aixopluc.
Poder sí hi ha millors jardins que el meu, segur que sí, però en aquells no hi seré jo per cuidar-la, per admirar els seus colors, la seva manera de volar, per gaudir de la nostra complicitat i felicitat, per estimar-la.
Se que tornarà i mentrestant jo l'esperaré assentat al banc, amb la vista perduda en l'horitzó però amb els somriure a la cara per què en veurem vegi que no li guardo rancor, per transmetre-li la meva felicitat i segur que seré correspost, per què qui estima és estimat.
J.C.

Amb dos cops forts i decisius truco a la porta esperant que m'obrin, però no ho fa ningú. Sento crits i cops que venen de dintre i em decideixo a entrar pel meu conta, assumint el risc del que em trobaré dins. I quina és la meva sorpresa quan veig que la felicitat es baralla amb la tristor, la rancúnia amb el perdó i l'amor amb l'odi!!!! Veig venir un plat cap a mi i tinc el temps just per ajupir-me i esquivar-lo. La rancúnia tira una galleda plena de ràbia des de dalt de l'escala i aquesta va a parar just a sobre del perdó, que cau estès a terra, però aquest encara te les forces per arrossegar amb ell a la il·lusió, que al mateix temps clava una ganivetada traïdora a l'esperança.
Tinc la sensació d'haver baixat a l'infern, on la tercera guerra mundial fa anys que ha començat i és que per uns moments endevino on comencen els problemes de la humanitat. I és que l'enteniment i la comprensió estan jugant a la botifarra amb l'enveja i l'egoisme. Les seves monedes d'apostes tenen forma de persones que corren duna banda a l'altre de la taula sense saber quin dels jugadors és el seu amo, o en quin lloc s'han de refugiar, doncs tots tenen els símptomes de la mateixa malaltia que els té a tos embogits, la supèrbia. Per uns moments, penso que això és el final dels finals, que el dia del judici final serà quan la última carta sigui mostrada sobre la taula i això podria ser avui mateix.
M'estranyo que no tinc ganes de plorar, ni sento pena per aquests pobres infeliços i és que acabo de veure com els meus sentiments s'han afegit a la baralla i estan massa ocupats per fer la seva feina, dintre el meu cap sento increpar, els meus somnis ja no estan d'acord amb els meus desitjos.
Pobre de mi, pobre de nosaltres que tot plegat ens ho hem buscat nosaltres mateixos. En el fons, hi ha una cosa que mata més que tot això junt, la ignorància.
J.C.

Vaig a dormir, se que em costarà agafar el son i que quan a la fi pugui dormir , tu estaràs al meu costat, abraçant-me... Però també ser que jo no et podré abraçar a tu per què tot és un somni. A vegades els somnis es fan realitat, però no se si aquest serà així o serà un mal son que em seguirà la resta de la meva vida. Correré el risc, vaig a dormir amb la il·lusió que tu vindràs a mi...
J.C.

M'has deixat estar amb tu, m'has fet l'amor al mateix temps que jo a tu. Amb el teu cos m'has abraçat i teu he set. Ara tot sol, a qui, només em queda el teu record i la meva felicitat que m'agradaria compartir amb tu.
J.C.

La llum dels teus ulls eclipsa el sol, apaga les estrelles i els somnis i desitjos deixen d'existir per què l'únic somni, l'únic desig que tinc, és fer l'amor amb tu.
J.C.

Enverinat pels aromes d'una flor, m'entrego a una abraçada mortal.
Un suïcidi per amor.
M'entrego a tu. Principi i final de la meva existència.
J.C.

Quan volem fer alguna cosa nova, gran, important, solem tenir pos, dubtes... Però hi ha qui també té por del “ què diran? “I molta gent deixa de realitzar els seus somnis darrera aquesta pregunta. Això passa sobre tot en els pobles. I és degut a les xafarderies. Però també sobretot a l'enveja que cor-rou per dintre en silenci, com un càncer, a una seria de persones que no són capaces de fer realitat els seus somnis, perquè en el fons són covards i miserables, que no suporten ser així i que hi hagi gent que siguin feliços per haver fet el que ells no han set capaços de fer. Ser feliç. I és que a vegades, bé, de fet sempre, tenir estudis, educació, etc, no treu l'etiqueta de ignorants que alguns humans porten enganxada al front.
J.C.

Tinc sol, mar, rius i muntanyes, però tot això ho canviaria per un segon de la teva mirada.

J.C.

Encara que el dia estigui núvol se que hi ha el sol, com també se que darrera les muntanyes hi ets tu.

J.C.

Quan el cor perd l'amor s'ofega amb les seves propies llàgrimes, perdut dintra el seu propi cos, sensa ganes de continuar bategant i ensorrat dintre un forat fosc i negre on l'únic que el treurà serà un altre amor.
Si has perdut l'amor no et desanimis, el món és ple de cors que criden per què algú els tregui del forat fosc i negre. Qui busca troba i jo l'he trobat. Té trobat a tu.
J.C.

Passejant per els camins de la vida, per els jardins que envolten la meva felicitat, no puc evitar deixar escapar un somrriure. I és que devant tantes adversitats de la vida, només tinc dues opcions, ser feliç o no ser-ho i a fe que ho soc per que et tinc a tu com amiga.
J.C.

Els problemes no em deixen dormir a la nit, derivo els meus pensaments cap a tu. Sempre és millor pensar amb coses, persones, moments agradables si es té la voluntat per fer-ho. Tu em portes bons records, amb tu he passat les millors estones, els millors moments, amb tu he fet l'amor com tothom voldria fer.
Però la nit dóna per molts pensaments, bons i dolents, dubtes i incerteses que es posen de banda de l'imsomni per que encara dubti més.
Però sovint em trobo que quan el sol és sobra el meu cap els meus pensaments siguin totalment contraris per tornar a girar quan la lluna em torna acompanyar.
No se què fer, no se què decidir, no avanço, però si se que t'estimo.
J.C.

Estirat al sofà escolto la teva cançó mentres penso amb tu. Recordo els nostres moments quan erem envejats per la lluna, jo et tenia entra el meu cos i la paret de pedra. Tu no ho sabies però ella era la meva còmplice per que tu no se'm escapessis. Aquella nit va ser inoblidable com també ho ets tu.
No ho diguis, no ho repeteixis, però t'estimo.
J.C.

Aquest escrit és per ferta les hores més agradables, per que la tarda se't faci curta, per que sàpigues que hi ha algú que pensa en tu, per que d'avui a demà la il·lusió il·lumini els teus ulls i el cor et bategui al mateix temps que el meu.
J.C.

Ja se que tens molta feina, que no tens hores lliures ni per tu, que tens els teus problemes com tothom.
Per això entenc que no contestis els meus missatges, sms, correus i trucades. I en el fons se que m'estimes com jo a tu, ni que sigui com amics tot i que per la meva situació dir-nos'ho ens fa més mal que bé. Per això no vull que ens enamorem, per que després no serà el mateix.
Però què podem fer si el cor tiba més fort que el cap? De moment, somiar, patir, esperar que el temps ho arregli, però a mi no m'agrada deixar els meus problemes a tercers i mentres no hi trobo solució continuaré com fins ara, somiant, patint i gaudint dels teus records, estimante.
J.C.

Quan faig l'amor amb tu m'oblido dels problemes, m'oblido que hi ha un món més enllà de nosaltres.

Quan faig l'amor amb tu només penso, només se, que t'estimo.

J.C.

Estic assegut al sofà, amb una copa de vi. A les fosques, només amb la llum d’una espelma i escoltant musica suau. Miro fixament la flama com va fent la seva vida. Ella em transmet seguretat, tranquil·litat, escalfor, vida...em relaxa, m’ajuda a pensar.
Però de pensaments n’hi ha de bons i de dolents. Ara només has de pensar coses agradables, com les bones estones passades amb la persona estimada, i perquè no, somiar.
Els somnis ens ajuden a viure, qui sap si es poden complir?
Tu tens somnis? Si en tens, gaudeix-los, i si no en tens, relaxat i somia...

J.C.

Avui a la feina s’ha jubilat una companya. Avanç de plegar se li ha fet un detall. Jo per el meu comte li he escrit aquestes paraules que ara vull compartir amb vosaltres.

Un nou pas en la vida, un nou pas en aquest camí llarg, ple d’obstacles, però també d’il·lusions, moments bons i no tan bons, però els bons records que han passat mentres caminaves no s’han quedat enrera, t’acompanyaran en la resta del camí que et queda per fer.
Un camí que espero el trobis ple de flors i de colors.

J.C.

Pobreta, la meva nineta.
Jo tenia una nineta de porcellana, una nineta que me l’estimava molt i encara me l’estimo com el primer dia o més.
Però em va caure a terra i se’m va trencar.
La meva pobreta nineta.
En vaig recollir els trossos, els vaig enganxar, cuidar i mimar, però ara ja no se si ella m’estima a mi com abans.
Li he preguntat però no em respon.
Té els ulls tristos, no de dolor si no de pena...
Pobreta, la meva nineta.

J.C.

“ Tinc una amiga a qui estimo. No se si n’estic enamorat, vull pensar que si, però jo soc molt romàntic i aviat m’enamoro o m’encapritxo. No se si això és normal amb els homes, que en general, volen presumir de ser més forts, valents, més fanfarrons que els altres. Jo no soc així. No m’he barallat mai, prefereixo fer servir la intel·ligència a la força i fugir, per continuar gaudint de la vida, els amics, l’amor, etc. Qui sap si en un futur podré fer l’amor amb ella? Veus? Un altre cosa, jo prefereixo fer l’amor que fer sexe.
L’amor...abraçar a una persona que vol estar amb tu per voluntat pròpia, sentir l’escalfor del seu cos, barrejar els batec dels cors, la saliva en uns petons romàntics inacabables, infinits, mentres sona una canso d’amor i les copes de cava es moren d’impaciència per que unes mans les agafin.
Vull fer l’amor amb tu. Et vull abraçar, estimar, et vull fer feliç ni que sigui una estona a la teva vida. Fer feliç algú és el millor que pot fer una persona, per que la felicitat no te preu, no es pot comprar, però si es pot regalar, i jo soc tan feliç a la vida, que me’n sobra i en vull repartir. “
J.C.

Gràcies,
per dedicar-me uns moments,
per llegir-me i deixar-me expressar,
per intentar comprendre les meves poques paraules
que només volen expressar uns pocs sentiments.
Gràcies,
per barrejar la teva humilitat amb la meva,
per contestar les meves preguntes quan he necessitat resposta,
per omplir un espai buit en mi i deixar-me omplir una mica el teu,
Gràcies,
per la teva companyia en moments de foscor,
per la teva escalfor quan he tingut fred,
per no callar quan jo no he tingut raó,
per no callar quan no he volgut escoltar,
per el teu silenci quan l’he necessitat.
Gràcies,
per la teva amistat,
per perdonar-me quan m’he equivocat,
Jo no soc perfecte ni intento ser-ho,
simplement soc jo,
una simple persona que com tothom necessita estimar i ser estimat.
M’he equivocat molt en la vida i segur hem tornaré equivocar.
Poder quant hi torni no hem podràs perdonar.
Intentaré entendre-ho, comprendre-ho, respectar-ho i acceptar-ho.
La vida és massa maca per deixar-la passar.
Però sobre tot intentaré reflotar,
per intentar arreglar allò que he espatllat,
i si no ho puc arreglar, és igual,
ho hauré intentat que és l’únic que compta...
J.C.

Això és la lletra de la cançó “ Maika “ del grup Esquirols, ja desaparegut.
Els vaig descobrir quan tenia més o menys 10 anys, en un petit teatre de poble, i hem vaig enamorar d’aquesta cançó. Des da llavors que me la vaig aprendre de memòria. M’agradaria que la gent que em coneix, em recordes amb aquesta cançó.


Tots posem el cor en un estel si la nit ens espanta.
O vestim els nostres ulls de verd per trobar l’esperança.
I diran que tinc ocells al cap, és ben cert per això canto.
I els dono plena llibertat, no m’agrada engabiar-los.
I s’enfilen nit a munt, a buscar un estel.
Petit príncep, em recordes Maika.
Tota la verdor d’aquell país en la seva mirada,
Una parla dolça i un somrís, i les galtes rosades
D’ella m’ha quedat un trits a deu, un dibuix i el poema.
Ara és un estel i jo un ocell amb una pena.
I m’enfilo nit amunt, a buscar un estel,
petit príncep, em recordes Maika.

Esquirols. “ Maika. “

El sol ens dona vida,
L’esperança també,
La meva esperança és fer-te feliç.
J.C.