Els jovis ens van molt bé. Tots necessitem tenir un jovi, una distracció. La
vida esta plena de problemes, dos apart de combatre’ls i solucionar-los,
busquem-nos una distracció o un jovi que ens faci la vida més agradable, tan
per nosaltres com per qui tenim al costat, al voltant. Familiars, amics, veïns,
companys, etc. Perquè si estem bé se’ns nota i sense adonar-nos-en nosaltres,
els qui tenim al costat també ho noten. I si són bona gent, els hi encomanarem.
Hi ha gent, que no l’hi agrada que els altres vagin bé, si si, el que heu
llegit, si. Hi ha persones que estan malament, que no estan bé i que ignoren
que aquesta par de la seva vida es pot canviar i millorar i tot perquè? Per què
no tenen cap distracció ni cap jovi. I serà que no n’hi han! Llegir, escriure,
esport, cuinar, bricolatge, passejar, xerrar, etc etc etc… Tot això ho porta la
ignorància, l’amargura, el no saber viure i gaudir de la vida. O sigui, com he
dit, la ignorància. I sens dubta que la vida els hi aniria molt millor i
veurien sortir el sol cada dia, cada dia, encara que estigui núvol. (Que de
fet, a aquesta gent, un dia se’ls va ficar núvol negra a sobra i encara l’hi
tenen!!)
No ens fem mala sang nosaltres mateixos, repartim la felicitat amb la
bona gent que tenim al costa i ens envolta, i ara al S XXI que tenim internet,
wattsapp, etc, aprofitem-ho i la mala gent ja s’ho farà.
Escric això pensant amb algunes persones concretes que hi he passat moltíssimes
estones junts i ha estat un meravellós plaer de la vida i hi vull tornar-hi. (M’hi
deixes tornar estar al teu costat una vegada més?)
El meu jovi és el plaer de viure i gaudir de la vida. Vols venir amb mi
a veure sortir el sol?
Pregunta; el sol es veu sortir igual a tot arreu del món? Si, però amb
el paisatge i colors diferents. I segur que això ens porta nous somnis o ens
refer-me els que tenim. Jo tinc un somni, vols compartir-lo amb mi i somiar-lo
al meu costat?
J.C.
T'ESTIMO (Amor particular.) Lluís Llach.
Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que
jo... que jo....
Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
https://www.youtube.com/watch?v=elOl70juPJM
