dilluns, 2 de desembre del 2019

Gaudim del món, gaudim de la vida.


  Quan caminem per el món l'em de saber gaudir. Podem gaudir del paisatge, de les vistes del camí, de les flors, els animals, i també de la gent que ens puguem trobar, que a vegades això pot ser el millor de la caminada, i segons qui sigui aquesta persona segur que si, sens dubte, confirmat.
   Jo he caminat molt a la vida, molt, i ho dic per experiència, i que és el millor d'una persona? El que ens pot ensenyar. Podem saber de tot i més, però sempre ens queden coses per veure o aprendre i moltes vegades ens parlen més els ulls o el cor que la paraula.
   La paraula ens pot enganyar,  però els ulls mai per qui els a sàpiga llegir, però qui o què ens parla més a més de la paraula i els ulls? La belló d'aquella persona, la belló que porta dins el seu cor.
   La belló ens la dona la natura, però és com un jardí, i si el cuidem aquest jardí ens a serà el paradís per qui el pugui gaudir tan sols estan al seu costat.
   Tu tens aquests ulls, aquets llavis, aquets cabells, aquest cos i, aquest cor, que segur que també tens el saber estar que es mereix la situació. Ets aquella flor tan maca que volen totes les papallones i abelles per fer la millor mel.
   Els ocells volant t’envegen veien la teva preciositat. Envejo els teus amics que poden estar al teu costat i sentir la teva beu. Podré ser-hi mai al teu costat i sentir la teva veu? (No em contestis. Deixem que parli el temps, el destí.)
   Que gaudeixis dels somnis com ells i les estrelles gaudiran de tu, segur.
   Que passeu tots, tothom, unes molt bones festes de nadal amb la família i els amics.
   Que l’any que ve sigui bo per tothom i es compleixin tots els plans previstos.
   (Hos hi poso un toc de màgia!!!!*)
J.C.

Paff, el drac màgic.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt;
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
Volien anar a veure el món
i travessar la mar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.(Bis.)

Quan hi havia tempesta,
s'ho arreglaven molt bé:
Enfilant-se a la cua d'en Paff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas,
i quan Paff els va fer un crit,
els pirates van callar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans.
Va conèixer altres jocs pel món,
que li van agradar tant,
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.

Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)



  ( Vaig tingué aquest drac, amic meu, però s’hi varen posar terceres persones per el mig, el varen espantar i va marxar. Ara l’estic buscant jo a ell, el trobaré? Segur que si, “Qui busca troba.”, i un d’aquest soc jo. De fet, crec que ja el veig, en la llunyania però tinc tanta por que no hi pugui arribar !!
   I si no hi puc arribar, no se pas què faré, però lluitaré fins al final de les meves forces i ànims !!!!* J.C.)

dilluns, 4 de novembre del 2019

La naturalesa no necessita a les persones, les persones si necessiten la naturalesa.


   Avui faig un escrit per mi, molt important, el qual m’agradaria que el llegíssiu bé i intentéssiu entendre’l de veritat.
   Gràcies, que ho passeu molt bé, fins aviat.

   Alguns em diuen “Naturalesa”, altres em diuen “mara naturalesa.” He estat aquí més de 4.500 milions d’anys, 22.500 vegades més que tu.
   Realment, no necessito les persones. Però les persones a mi si.
   Si, el teu futur depèn de mi. Quan jo prospero tu prosperes. Quan em debilito, et debilites tu també, o pitjor , però he estat aquí tant de temps !!
   He alimentat especies més grans que tu i també n’he mort de gana altres més grans que tu també!!
   Els meus oceans, la meva terra, els meus corrents, els meus boscos, tot això pot prendre’t, o deixar-te, com escullis tu viure cada dia, si m’hi consideres o no, no em preocupa!!
   D’una manera o d’una altra les teves decisions determinaran el teu destí, no el meu. Jo soc la naturalesa, jo seguiré, jo estic preparada per evolucionar, ho estàs tu?
   Nature doesn’t need people. La natura no necessita a les persones.

   Bonica metàfora:
   Diuen que abans d’entrar al mar, el riu tremola de por. Mira enrere tot el camí recorregut, els cims, les muntanyes, el llarg i sinuós camí a través dels boscos i pobles.
   Veu davant seu un oceà tant gran que entrar dins seu només pot significar una cosa, desaparèixer per sempre!
   Però no hi ha altra solució, continuar endavant, el riu no pot tornar enrere, ningú pot tornar enrere a la vida, tots em de continuar endavant si o si. Tornar enrere és impossible en l’existència.
   El riu necessita acceptar la seva naturalesa i entrar dins l’oceà.
   Només entrant dins l’oceà es desfarà la por, per què sols llavors sabrà el riu que no es tracta de desaparèixer en l’oceà, si no en convertiràs en oceà.

Khalid Gibran

J.C. WHATSAPP

La meva terra és el mar – Lax’n’Busto

Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
(i vaig perdre el seny)
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi,
no sóc de ningú i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l’oceà !
Dóna´m força per cridar,
Que jo soc de mi,
no soc de ningú i la meva terra és el mar,
Fet d’aigua i sal.
Sota l’aigua no hi ha peles
ni banderes ni nacions
el silenci que m’envolta és la solfa
que’m fa viure,
viure i ser lliure!
Dóna’m força per cridar!
Que si l’aigua és amor,
jo de pedra no soc,
mulla’m un altra cop!
Dóna’m força
Torna’m boig!
Que si l’aigua és amor,
jo de pedra no soc,
mulla’m un altra cop dins el cor!
Dins el cor!



dimarts, 1 d’octubre del 2019

La millor obra de Deu o la natura? Sens dubta, la dona.


   Quan Deu va crear la dona ja estava en el sisè dia de treball i amb hores extres.
   Un àngel va aparèixer i li va dir:
  -Perquè passes tan de temps amb aquesta creació?
   I el senyor contestar.
  -Has vist la meva fulla d’especificacions per ella?
   Ha de ser complerta. Que es pugui rentar, tenir més de dues-centes peces mòbils, totes combinables i ser capaç de funcionar amb una sola dieta de qualsevol cosa o sobres.
   Tenir lloc per acollir quatre infants al mateix temps.
   Tenir un petó que pugui curar des da un genoll rescat fins a un cor trencat, i ho farà tot amb només dues mans!!
   L’àngel es meravellà dels requisits !
  -I només amb dues mans? Impossible! I aquest és el model estàndard ? És massa feina per un dia, espera a dema per acabar-la!
  -No, no ho faré. –Va contestar Deu. –Em falta tant poc per acabar aquesta creació que és la preferida del meu propi cor!
   Ella ja es cura sola quan està malalta i pot treballar divuit hores al dia!
  -L’àngel si acostà i tocà a la dona.
  -Però per què l’has feta tant suau, si ha de ser tant forta i complerta, senyo?
  -És suau, però la he fet també forta, no tens ni idea del que pot aguantar i aconseguir!
   Serà capàs de pensar? –Va preguntar l’àngel, i Deu va contestar.
   -No solament serà capàs de pensar, sinó que a més podrà raonar i, negociar!
   L’àngel flipava amb la nova creació, va allargar la ma per tocar-la i va notar quelcom a la galta.
  -Senyor, te una fuga, ja li he dit que li posaves masses coses!
  -Això no és una fuga, és una llàgrima. -Va corregir el senyor.
   -Una llàgrima? Perquè una llàgrima?
  -Les llàgrimes són la seva manera d’expressar els seus sentiments més profunds, la tristor, la pena, el seu desengany, amor, la seva soledat, sofriment i el seu amor també!
   Això impressionà encara més a l’àngel!
  -Ets un geni senyor, has pensat en tot, la dona és verdaderament meravellosa!!
  -Ho és, la dona te forces que meravellen als homes, aguanten dificultats, porten grans carregues i a més tenen al mateix temps, felicitat, amor i preocupació per els seus. Somriuen quan volen cridar, canten quan volen plorar, ploren quan són felices i riuen quan estan nervioses!
   Lluiten per el que creuen. S’enfronten a la justícia i no accepten un no per resposta quan elles creuen que hi ha una opció millor o que tenen la raó.
   Es priven per què la seva família ho pugui tenir tot, ploren quan els seus fills triomfen i s’alegren quan les seves amistats aconsegueixen premis.
   Tot i així hi ha un defecte encara en la dona, s’oblida del què vol!
   Si ets humà, estimes a una dona, tens la teva mara amb vida, dóna-li el lloc que li correspon.
   És una obra mestra de Deu. ( Creguis o no amb Deu!!)
J.C.
   Aquest mes faig aquest escrit dedicat a totes les dones del mon i aquesta cançó m’ha semblat molt apropiada. No les conec a totes les dones del mon, asclar, només a unes quantes, quan llegeixin això, (Si ho llegeixen!!), ja sabran elles qui són, a la resta del mon, una abraçada per totes, sense accepció!!!!*.
J.C.

Roy Orbison - Oh, Pretty Woman.   Ho, dona bonica!!
Oh, Dona Bonica
Dona bonica, caminant pel carrer
Dona bonica, del tipus que m'agradaria conèixer
Dona bonica, no et crec, no ets de veritat
Ningú podria veure’t tan bé com tu, pietat

Bonica dona, no em perdones?
Dona bonica, no vaig poder evitar veure’t
Dona bonica, que’t veus bonica, com pot ser
Estàs només com jo?

Dona bonica, atura't una estona
Dona bonica, parla una estona
Dona bonica, donem el teu somriure

Dona bonica, sí, sí, sí
Dona bonica, mira cap al meu costat
Dona bonica, digues que’t quedaràs amb mi

Perquè et necessito, et tractaré bé
Vine amb mi, nena, sigues meva aquesta nit

Dona bonica, no passis per aquí
Dona bonica, no em facis plorar
Dona bonica, no et vagis, hey, ok
Si així és com ha de ser, ok

Suposo que aniré a casa, és tard
Hi haurà un demà a la nit, però espera
Què és el que veig?

¿Va a tornar amb mi?
Sí, estàs tornant a mi
Oh, oh, bella dona

https://www.youtube.com/watch?v=Wzii8IuL8lk     (Pel•lícula. )

dilluns, 2 de setembre del 2019

L’endemà de l’11 de setembre de 1724.

   Abolició de les corts catalanes.
   Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
   Extinció de la generalitat.
   Extinció de la universitat de Barcelona.
   Clausura de les universitats de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
   Confiscació dels béns de qui es distingí en la defensa de les llibertats, fins i tot de qui havia mort en la lluita.
   Obligació a tots els pobles de destinar un tros de llurs camps per a farratge per els cavalls de les tropes castellanes.
   Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.
   Empresonament dels dirigents de la defensa de Barcelona, engrillonats i tancats per tota la vida, malgrat haver estat promesa l’acta de capitulació de Barcelona el respecta al vençut.
   Imposició, com a ofici de la llengua castellana en lloc de la catalana.
   Expulsats tots els empleats municipals de Barcelona, així com de la generalitat, essent substituïts per personal forester.
   Prohibició als habitants de Barcelona d’anar per el carraré en grups de més de dos persones després del toc de retreta.
   Exili, per ordre del capità general, de més individus que es distingiren per l’amor del país.
   El 27 de març de 1715 fou executat, decapitat i esquarterat, sense rebre honors militars, El General Josep Moragues. El seu cap fou exhibit en una gàbia de ferro duran mesos al portal del mar. (Plaça Palau.)
   Execució al garrot vil, el 5 d’abril de 1715 de Francesc Castellar i Torra, oficial del Regiment del Roser.
   Empresonament durant el febrer i l’abril de 1715 de 3.876 persones.
   Ajusticiament a Girona.
   Execució a Vic, de Bach de Roda.
   Modificació del regim municipal de Catalunya per tal que el rei de castella qui nomenés els batlles i regidors municipals, castellans només i fidels al regim ocupant.
   Supressió de la junta de Barcelona. Prohibició del sometent a tot Catalunya.
   Supressió dels càrrecs d’arxiver de la ciutat, guaita de Montjuic i cònsols a Nàpols, Sardenya i Palerm.
   Prohibició que els catalans tinguessin cap arma. Només un ganivet, el del pa i encadenat a la taula.
   Destrucció dels “Annals de Catalunya.” Escrits per Feliu de la Penya i dels escrits publicats durant la guerra.
   Enderrocament de tots els castells de Catalunya. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
   El primer d’octubre de 1718 s’abolí el sistema monetari i la moneda catalana.
   Construcció de la ciutadella de Barcelona. Per fer aquesta obra es van enderrocar més de 1000 cases i s’obligà als propietaris a portar les pedres, sense cap compensació econòmica.
   Violació de més de deu mil dones. Aproximadament una tercera part de la població principal.
   Els censos de 1717 / 1718 atribueixen a Catalunya, 7,404 caps de família,5,481 cases i 34.005 habitants.
   La guerra havia destruït una tercera part de la ciutat de Barcelona. La ciutat patí dificultats en el tresor públic, crisi monetària, reducció de fortunes privades, multiplicació dels impostos, augment del preu vida i destrucció sistemàtiques que desgastaren una població sacrificada i esgotada.
   Ni espanya ni castella han demanat perdó.

És historia, la historia està aquí, i és la que és si o si, agradi o no agradi!!!!*
J.C.

Lax’n’Busto. – Tornarem a fer-ho.

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...

http://www.coveralia.com/letras/tornarem-lax-n-busto.php

                                     https://www.youtube.com/watch?v=ABvMKl89hck

dijous, 8 d’agost del 2019

Estem de vacances, dos per poder anar bé per el món ens cal seguir aquets consells !!

   Hola, què tal? Aquest mes he escrit això pensant amb una persona, però a la vegada ho pot aprofitar la humanitat sencera, dos endavant.
   En un pobla els veïns es reuniren per resar per què plogués, en la trobada a la plaça de l’església, només un nen portava paraigües. Això és FÈ!!
   Quant gronxes a un nadó, el llances amunt i riu, és per què sap que l’agafaràs altra cop, això és CONFIANÇA.
   Cada nit anem a dormir sense la seguretat de que l’any demà estarem vius, i tot i així posem el despertador, això és ESPERANÇA.
   Fem grans plans per el demà, tot i que no coneixem el futur en absolut, això és SEGUERTAT.
   Veiem el sofriment que hi ha al món i tot i així ens cacem i tenim fills, això és AMOR.
   Hi havia un avi a la plaça donant menjar als coloms amb un escrit a la samarreta que deia; “No tinc 70 anys, en tinc 16 amb 54 d’experiència.”, això és ACTITUD.
   Viu la teva vida així, amb FE,CONFIANÇA, ESPERANÇA, SEGURETAT AMOR I ACTITUD, i segur segur que la vida si o si t’anirà millor, per què sabràs que el primer pas de la teva caminada és el correcta i vas per el bon camí, tot i els obstacles que’t puguin anar sortint.
J.C. Whattsapp

Qualsevol nit pot sortir el sol. - Jaume Sisa.
   Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum.
   Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.
   Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets, el gos Snoopy i el seu secretari Emili i en Simbad, l ́Ali Bavà i en Gulliver.
   Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum.
   Que casa meva és casa vostra si és que hi ha ... cases d ́algú.
   Hola Jaimito ! I Doña Urraca ! En Carpanta i Barba Azul. Frankenstein i l ́Home Llop, el Compte Dràcula i Tarzan, la mona Xita i Peter Pan
  Oh ! Benvinguts ! ... Bona nit senyor King Kong, senyor Astèrix i en Taxi Key, Roberto Alcàzar i Pedrín, l ́Home del Sac i en Patufet, senyor Charlotte, senyor Obèlix.
   Oh ! Benvinguts ! ... La senyora Marieta de l ́ull viu ve amb un soldat. Els reis d ́Orient, Papa Noel, el Pato Donald i en Pasqual, la Pepa Maca i Superman.
   Oh ! Benvinguts ! ... En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet, hi ha la dona que ven globus, la família Ulisses, i el Capitán Trueno amb patinet.
   Oh ! Benvinguts ! ... A les dotze han arribat, la Fada Bona i Ventafocs. En Tom i Jerry, la Bruixa Calixta. i l ́ Emperadriu Sissí.
   Oh ! Benvinguts ! ... Mortadelo i Filemón i Guillem Brawn i Guillem Tell. La Caputxeta Vermelleta, el llop ferotge i el Caganer, en Coco liso i en Popeye. Benvinguts passeu, passeu.
   Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n ́adono que tan sols hi faltes tu ...
   També pots venir si vols. T'esperem, hi ha lloc per tots.
   El temps no compta ni l ́espai ...
    Qualsevol nit pot sortir el sol.

https://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4