El significat d'una Rosa.
Quant de poder te un flor? Tot el que nosaltres li vulguem donar.
I si a més a més aquesta flor és un rosa?
Una rosa regalada amb amor i estima a totes les dones del mon, acompanyada d'un sentiment que surt del cor sense esperar res a canvi.
Un gest modest i senzill que omple de joia i ens fa sentir estimats per ambdues parts.
Jo et regalo aquesta rosa amb tot el millor de mi.
Per què t'estimo.
J.C.

La teva pell és suau com els pètals de la rosa.
Els teus llavis són vermells i els teus ulls en reflecteixen el color.
Els teus cabells em regalen la teva olor.
Tu ets la meva flor que guardo en el llibre de la meva vida.
J.C.

M'és impossible no pensar amb tu. Cada cosa que faig, que veig, que sento, em recorda a tu i és que et tinc al cap de nit i de dia. He fet l'amor amb tu i a set una de les millors coses de la meva vida i m'agradaria que també ho fos de la teva.
Vull tornar-hi i vull que tu vulguis tornar-hi voluntàriament per que t'estimo i se que tu m'estimes. I és que amb tu em sento estimat.
J.C.

Vols que t'estimi? Que et faci l'amor?
No em facis endevinar els teus desitjos, diguem-els i te'ls faré realitat.
J.C.

A la nit somio que al matí em despertaré al teu costat.
De dia desitjo que es faci realitat.
Al vespre tinc l'esperança que poder serà demà.
J.C.

Se que tens problemes, que no tot és com voldries i que com a mínim una part podria ser millor.
I poder el que més t'amoïna és la feina?
Doncs tingues una mica d'egoisme, diverteix-ta, viu la vida i intenta riure't del món i veuràs com la vida et somriu també a tu.
J.C.

Durant la tempesta pose't a cobert de la llar, relaxe't i pren forces per quan surti el sol, poder serà el millor dia de la teva vida.
Jo estic veient com surt el sol a l'horitzó.
J.C.

Per molts kms que'ns separin, quan escric ho faig com si estiguessis al meu costat. Intento pensar que estas bé, que penses amb mi, intento recordar el teu somriure i les estones que hem passat junts i que se del cert que hi tornarem, perquè se del cert que igual que jo a tu, tu a mi m'estimes.
J.C.

Jo se de una papallona que va marxar del meu jardí i ara a tornat. Des de llavors que tenia un neguit tot i sabé amb certesa que torneria. I és que el dia que va marxa li vaig veure la pena als ulls que em forma llàgrimes feia encongí els nostres cors.
De res varen servir les meves paraules de recolzament quan en realitat el que volia era amagar la meva pena.
Ara el somriure brilla a les nostres cares i amb il·lusió revivim el desix de tornar estar junts.
J.C.