dilluns, 1 de març del 2010

Quan el cor perd l'amor s'ofega amb les seves propies llàgrimes, perdut dintra el seu propi cos, sensa ganes de continuar bategant i ensorrat dintre un forat fosc i negre on l'únic que el treurà serà un altre amor.
Si has perdut l'amor no et desanimis, el món és ple de cors que criden per què algú els tregui del forat fosc i negre. Qui busca troba i jo l'he trobat. Té trobat a tu.
J.C.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada