dimarts, 1 de desembre del 2015

Qui espera desespera.

   El que sempre em de tenir molt clar és saber que ens agrada i que no, que volem i que no. Això és tan senzill com coneixes a un mateix, si no ens coneixem nosaltres mateixos tenim un problema i gros. A partir d’aquí és n’ha caminat per el camí que vulguem i allunyar-nos del que no vulguem. Ja se que això a vegades no pot ser, costa molt, etc, però si no fem nosaltres el primer pas segur que no ens mourem d’on som i no anirem en lloc. No esperem mai que ens ho portin. Qui espera desespera. I així anem per el mal camí segur.
Disfruta, gaudeix, viu. Només tenim aquesta vida, aprofitem-la.
J.C.
 
Bruce Springsteen - My hometown  La meva ciutat natal
 
Tenia 8 anys i corria amb 10 CNTS a la mà.
Estava a la parada del bus per comprar-li el diari al meu vell.
Assegut enrere, en aquell vell Buick (model de cotxe)
i jugant mentre conduíem a través del poble.
Ell va igualar els cabells i em va dir: fill fes un bon cop d'ull,
aquest és el teu poble,
aquest és el teu poble,
aquest és el teu poble,
aquest és el teu poble.
 
Al 65 la tensió creixia en el meu institut.
Hi havia moltes baralles entre blancs i negres,
no hi havia res a poguessis fer.
Dos cotxes en fila 1 dissabte a la nit,
al seient del darrera hi havia una arma.
Les paraules van callar quan un tret va sonar,
temps problemàtics havien arribat
el meu poble
el meu poble,
el meu poble,
el meu poble.
 
Ara els locals del carrer major estan buits.
Sembla com si ningú volgués tornar per aquí mai més.
Estan tancant la fàbrica tèxtil i el ferrocarril.
El cap va dir: aquests treballs es van nois i mai més tornaran
al vostre poble,
vostre poble,
vostre poble,
vostre poble.
 
La nit anterior Kate i jo estàvem al llit al llit
parlant sobre anar-nos d'aquí.
Fent les maletes vam decidir dirigir-nos cap al sud.
Tinc 35 anys i tenim al nostre propi fill ara,
la nit anterior li vaig asseure a la meva esquena i li vaig dir:
fill fes un bon cop d'ull, aquest és el teu poble.
 
https://www.youtube.com/watch?v=77gKSp8WoRg