L’aigua de la pluja pica amb força els vidres de la meva finestra com si volgués entrar sense el meu permís. Miro el carrer mentres assaboreixo el vi fresc de celler i una esgarrifança de fred envolta tot el meu cos. Et veig a venir pel camí. Tot i anant amb el paraigües la pluja et mulla i jo t’espero amb el foc encès. El foc del meu cor que t’abrigarà, et mimarà i et protegirà.
J.C.