Els problemes no em deixen dormir a la nit, derivo els meus pensaments cap a tu. Sempre és millor pensar amb coses, persones, moments agradables si es té la voluntat per fer-ho. Tu em portes bons records, amb tu he passat les millors estones, els millors moments, amb tu he fet l'amor com tothom voldria fer.
Però la nit dóna per molts pensaments, bons i dolents, dubtes i incerteses que es posen de banda de l'imsomni per que encara dubti més.
Però sovint em trobo que quan el sol és sobra el meu cap els meus pensaments siguin totalment contraris per tornar a girar quan la lluna em torna acompanyar.
No se què fer, no se què decidir, no avanço, però si se que t'estimo.
J.C.