Recordo sent nen, igual que tothom, teníem un gran respecta per la gent gran, llavors era sagrat contestar i contestar bé a la gent gran, que’m molta educació complíem l’ho manat.
Molts d’aquets avis varen anar poc a estudi,
s’ha de dir la veritat, per els tems viscuts. I a nosaltres, els nets si se’ns
va ensenyar a respectar-los.
Ara estudien molts anys el jovent, han de
tenir cultura, però referent el respecta no hi ha cap assignatura i hauria de
ser-hi. Be es mereix un suspens qui mal contesta a la gent gran.
Els fills han de ser fills tot i anar
sobrats i els pares han de ser pares, per molts anys que tinguin i no hi ha
cosa per els pares que no els doni millor plaer que’ls respectin els seus
fills, per molt crescuts que estiguin.
Estàn contens que tot els vaigui be als
fills, però si ben el contra-hi els hi va malament, i estan sols, ploren la
seva soledat i demanen que Deu els cridi. És trist i dolorós i res més inhumà
no trobar una estima al arribar a ser avis.
Els nets als avis els volen quan són nens,
però segons van creixen, se’ls en va l’estima i si l’avi els contesta, ells
contesten enfadats.
-
Tu ja no hi entens ni papa, estàs molt antiquat...!!
Cap baix i dolgut, l’avi es queda sol,
plorant gotes de sang sense tenir cap consol.
I de ben d’hora al matí se sen a dir.
-
No hi ha qui dormi en aquesta casa per la tos de l’avi!!
Hi això és real, a molts llocs.
Però diguem la veritat també, tots estimem
la família i volem el millor, i el millor és una vida llarga tots junts.
M’acomiado amb una forta abraçada, a tots
els avis i avies que ens han fet persones.
Bon dia / nit a tothom.
J.C.WHATTSS
Sopa de
cabra.
L’Empordà.
Nascut entre Blanes i Cadaqués
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan més vell més tocat de l'ala
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà
I varen passar ampolles i anys
I en Sisset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del Ter
Però ell mai no s'hi tirava
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà, seh
Sempre deia que a la matinada es mataria
Però cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no té pressa
Ningú m'espera allà dalt
I anar a l'infern no m'interessa
És molt més bonic l'Empordà
I quan veig la llum de l'alba
Sento les ganes de marxar
Potser que avui no em suïcidi
Potser ho deixi fins demà
Fins demà
Fins i fins demà
https://www.youtube.com/watch?v=-6PNHbnsp7w
