Tot sovint fem encàrrecs, de mil i
una cosa. Bé sigui a casa amb la famili per coses cencilles i quotidianes,
d’altres fora de casa en botigues o establiments diversos, perquè si no fem
l’encàrrec no ens ho poden servir o be un caprici nostra que ens ve d’agust a
nosaltres. I ara pregunto jo: I quant ens fan l’encàrrec a nosaltres? !Ep¡ Això
ja és diferent e...
Llavors nosaltres instintivament
valorem aquest encàrrec. Qui ens el ha fet? Perquè i quin motiu? Ens ve d’agust
fer-lo? I podem fer-lo? Etc etc etc etc...
Amb una cosa tan senzilla i comuna com ens pot canviar la vida avui per
demà per bé i per mal! És com quant sortim a passejar, triem el camí i segons
el que triem també ens pot canviar la vida. Qui ens podem trobar? Si és que ens
trobem algú. Què veurem? I quant tornarem? Si tornem!
Pensant tot això, vigilem on posem
els peus, com els posem i la direcció que triem.
J. C.
