Gràcies,
per dedicar-me uns moments,
per llegir-me i deixar-me expressar,
per intentar comprendre les meves poques paraules
que només volen expressar uns pocs sentiments.
Gràcies,
per barrejar la teva humilitat amb la meva,
per contestar les meves preguntes quan he necessitat resposta,
per omplir un espai buit en mi i deixar-me omplir una mica el teu,
Gràcies,
per la teva companyia en moments de foscor,
per la teva escalfor quan he tingut fred,
per no callar quan jo no he tingut raó,
per no callar quan no he volgut escoltar,
per el teu silenci quan l’he necessitat.
Gràcies,
per la teva amistat,
per perdonar-me quan m’he equivocat,
Jo no soc perfecte ni intento ser-ho,
simplement soc jo,
una simple persona que com tothom necessita estimar i ser estimat.
M’he equivocat molt en la vida i segur hem tornaré equivocar.
Poder quant hi torni no hem podràs perdonar.
Intentaré entendre-ho, comprendre-ho, respectar-ho i acceptar-ho.
La vida és massa maca per deixar-la passar.
Però sobre tot intentaré reflotar,
per intentar arreglar allò que he espatllat,
i si no ho puc arreglar, és igual,
ho hauré intentat que és l’únic que compta...
J.C.