dilluns, 3 de desembre del 2018

Feliç nadal i pròsper 2019 per tothom.


   Holaaaa a tothoooom, que taaaal?
   Aquest any no vaig pas tard e!!   Ha ha ha ha...!!!
   Com cada any, ( Per no perdre els bons costums i l’educació, cosa que molts si l’han perdut, suposant que l’hagin tingut mai!!), desitjar a tothom qui ho celebri un bon nadal i feliç any nou 2019. Espero i desitjo de tot cor a qui ho llegeixi que es compleixin els desitjos, sempre i quant siguin bons, asclar hahahaha*.
   De desitjos tots en tenim, el problema sempre ve quant per que es compleixin depèn o depenem de terceres persones, llavors si tenim un problema. Llavors és i ve quant ens ho em de treballar nosaltres mateixos tot tot tot. Llavors depèn de fins a quin punt ens interessa que aquest desix es compleixi o podem passar sense ell, i potser, potser o segur, saber o poder decidir això és sens dubta el primer pas/esgraó per que es compleixi el desix.
   Aquest any , potser més que altres, ens venen uns canvis, diguem-ne, diferents , no entraré en detalls, qui els vulgui només ha de mirar la tv o llegir els diaris. Però diguem la veritat, estem al S XXI i vulguem o no vulguem els canvis tota la vida hi han set, abans de que l’home existís ells ja hi eren, només ens hi em d’adaptar amb intel·ligència, pau i saber estar entra persones humanes que se suposa que som. (Tot i que hi ha que de humanitat va neixa censa per molta forma humana que tingui!!)
   Vull desitjar-vos un feliç nadal i de veritat veritat que tinc moltíssimes ganes de fer abraçades, moltíssimes, i ferles de cor a cor, és llavors quan veus la humanitat de l’altra persona, per que una abraçada de tot cor, no és només el fet d’abraçar, hi ha un abans i un després i això es nota si o si per qui la rep.
   Va, plego, que és tard i mentres siguem al llit m’agradaria que qui llegeixi això ho rumií tranquil·lament i si cal, que ho consulti amb el coixí, que ell sens dubta , en sap més que nosaltres de la vida.
   Bona nit a tothom, de veritat hos ho desitjo amb el cor a la ma.

                              El sol il·lumina el camí i enforteix la voluntat i el cor de les bones persones.
                                                                                     J.C.

  
ELS TEUS SOMNIS (Sopa de cabra)

Enllà, més lluny de les estrelles, a l´altra cara del mirall
On tot és més senzill d´entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs
Comptant la màgia és la primera, seguint...
Els teus somnis t´estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça´ls.
No el veus? a poc a poc s´acosta, no ho sents? el tens al teu costat
L´amor té totes les respostes.
És el teu somni, t´estava esperant.
Vés no dubtis més, s´escapa.
Lluita pels teus somnis, t´estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça´ls.
El vent escampa les fulles, el temps arriba i se´n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar.
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t´estan esperant.
Vés no dubtis més, s´escapen.
Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça´ls.
Lluita pels teus somnis, t´estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça´ls.
Fes que no s´ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça´ls.

Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

https://www.youtube.com/watch?v=A8KbdBPCQoI

divendres, 2 de novembre del 2018

El trenc de la vida.


   La vida no és  més que un viatja amb trenc ple d’embarcaments i desembarcaments, esquitxat d’accidents. Sorpreses agradables en alguns moments i profundes tristeses en d’altres.
   Al néixer pugem al trenc i ens trobem amb algunes persones les quals creiem que sempre estaran amb nosaltres en aquest viatja, els nostres pares.
   Lamentablement la realitat és un altra, ells baixaran en alguna estació deixant-nos orfes de la seva estima i companyia insubstituïble.
   No obstant, això no impedeix que pugin altres persones que ens a seran molt especials, els nostres germans, amics i meravellosos amors.
   De les persones que agafin aquest trenc, hi hauran els que ho facin com un simple passeig. Altres només trobaran tristesa en el viatja.
   Hi haurà altres que caminant per el trenc estaran sempre apunt per ajudar a qui ho necessiti.
   Molts al baixar deixen una enyorança permanent.
   Altres passen tant desapercebuts que ni tant sols ens adonem que deixen el seient desocupat.
   És curiós constatà que alguns passatgers que són tant estimats s’acomoden en vagons diferents, diferents al nostra i ens obliguen afer el viatja separats d’ells.
  Esclar que en el viatja no se’ns impedeix passejar amb dificultat el nostra vagó i arribem a ells, però lamentablement ja no podem seure al seu costat, dos hi haurà un altra persona ocupant el seient.
   No importa, el viatja es fa d’aquesta manera, ple de desafiaments, somnis, fantasies, esperes i acomiadaments, però mai mai, retorns.
   Llavors fem aquest viatja de la millor manera possible, fem el viatja de la vida buscant, observant el millor de cada escú. No oblidem, que no se’ns passi, que en algun moment del viatja ells poden tenir una opinió diferent a la nostra, i llavors haurem de fer el possible per entendre’ls, ja que ells també faran el possible per entendre’ns a nosaltres i sempre hi haurà algú que ens entengui.
   El gran misteri a la fi, no sabem mai en quina estació baixarem i molt menys en quina baixaran els nostres companys, ni tant sols el que seu al nostra costat.
   Em quedo pensant si quant baixi del trenc m’agueferà nostàlgia. Crec que si, separar-me dels meus millors amics serà dolorós, (...).
   Deixar que els meus fills continuïn sols el seu camí, serà molt trist.
   Però m’aferro a l’esperança que en algun moment, arribaré a l’estació principal i els veuré arribar amb un equipatge que no tenien quant ens vàrem separar.
   El que em farà feliç serà pensar que vaig col·laborar per que aquest equipatge creixés i es fes valuós.
   Fem que la nostra estada en el trenc sigui tranquil·la, que hagi valgut la pena.
   Fem tant que quant arribi el moment de baixar del trenc, i el nostra seien quedi buit, hi quedi esperança i molts bons records per els que continuïn el viatja.

   A la vida és important tenir un amic al costat com l’ombra d ún mirall, “El mirall mai menteix, l’ombra mai s’allunya.” Però els amics de veritat es conten amb els dits d’una ma i encara et sobren dits.

J.C. Whattsapp.


Gossos-Corren. Amb Dani Macaco.

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que sedueixo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

corren…
ploren…

https://www.youtube.com/watch?v=StPgukvLi44

dimarts, 2 d’octubre del 2018

La pedra.


   No existeix pedra en el teu camí que no puguis aprofitar per el teu creixement.
   El distret si entrebanca amb ella. El violent la utilitza com a projectil. L’emprenedor construeix amb ella. L’ ortelà cansat, la utilitza com a seient. Per els nens és una joguina. David va matar a Goliat i Miquel Angel en va treure la més bella escultura.
   En tots els casos, la diferencia no està en la pedra, si no en l’home, i ara han vingut, aparegut, uns que han ajudat a uns que ja hi eren, dos aprofitem el moment.
   Les feines un cop començades s’han d’acabar, si no tot queda a mig fer i no es va enlloc.

Whattsapp. J.C.

La gallineta - Lluís Llach

La gallineta ha dit que prou
ja no vull pondre cap més ou
a fer punyetes aquest jou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em venen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cop més ou calent
el que de mi se n'aprofita

La gallina ha dit que no,
visca la revolució!
A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució!

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució!
La gallina ha dit que no,
visca la revolució!

https://www.youtube.com/watch?v=YrG5BqMPOpY

dilluns, 3 de setembre del 2018

Tremenda Reflexió...Me la van enviar i ho vull compartir.



   Un periodista li va fer una entrevista a Déu. En entrar a l'habitació li va preguntar:
-Què és el que més el sorprèn de la humanitat?
   Al que Déu va respondre
- Que s'avorreixen de ser nens i volen créixer ràpid, per després desitjar ser nens una altra vegada.
   Que malgasten la salut per fer diners i després perden els diners per recuperar la salut.
   Que anhelen el futur i obliden el present i així no viuen ni el present ni el futur.
   Que viuen com si mai anessin a morir i moren com si mai haguessin viscut!!
   El periodista va quedar en silenci una estona i després va dir:
-Pare, quins són les lliçons de la vida que vols que els teus fills aprenguem?
   I amb un somriure va respondre.
-Que aprenguin que no poden fer que ningú els estimi sinó deixar-se estimar, que el més valuós en la vida no és el que tenim sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui té més sinó qui necessita menys i que els diners pot comprar tot menys la felicitat.
   Que el físic atreu però la personalitat enamora. Que qui no valora el que té, algún dia es lamentarà per haver-ho perdut i qui fa malament algun dia rebrà el seu merescut.
   Si vols ser feliç, fes feliç a algú, si vols rebre, dóna una mica de tu, envolta't de bones persones i sé una d'elles! Mai arruïnis el teu present per un passat que no té futur: Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida. Encara amb llàgrimes en els ulls, les hi arregla per dir amb un somriure, "estic bé".
   Què difícil és l'ésser humà: al cap i a la fi: néixer no demana, viure no sap i morir no vol !!!!!!!
   El més valuós tresor que tenim és el temps. En morir gens material et portes, "EL TEMPS" és el tresor més valuós que tenim perquè és limitat. Podem produir més diners, però no més temps... Quan li dediquem temps a una persona, li estem lliurant una porció de la nostra vida que mai podrem recuperar, el nostre temps és la nostra vida. El millor regal que li pots donar a algú és el teu temps i SEMPRE se li regala a la família o a un bon amic. Pren-te el temps per enviar aquest missatge si més no a algú de la teva família o a un bon amic.

CLAR... QUAN TINGUIS TEMPS!!!!

Whatsapp. J.C.


La gallineta. Lluis Llach

La gallineta ha dit que prou

ja no vull pondre cap més ou
a fer punyetes aquest jou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em venen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà coa més ou calent
el que de mi se n'aprofita

La gallina ha dit que no,
Visca la revolució!

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver.hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avurrides.
Qe quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució!





https://www.youtube.com/watch?v=YrG5BqMPOpY


divendres, 3 d’agost del 2018

L’acció més petita és millor que la intenció més gran.




   Dies enrere em va arribar un watts, com cada dia que ens en enviem mil i un i a mi m’agraden moltíssim, per mi el whattsapp és un jovi. Et fan veure que el mon és viu, que algú pensa amb tu, (Per bé o per mal, hahahaha*). Total, vaig anar a caminar per fer salut, i l’hi vaig donar algunes voltes!!
   Hi vas pensant i quanta raó tenia el watts aquell!! Les coses a la vida les pots mirar de mil i una maneres diferents, tot és qüestió de voler mirar la par positiva de les coses, la par blanca. Com les ampolles, que porten dues etiquetes, una al davant, per fer el producte més comercial i la del redera per la gent més interessada en el producte que compren.
   Dos el mateix em va fer veure el watts aquell. Les coses les has de veure des da més de un punt de vista per entendre el missatge de qui l’ha escrit, enviat, etc, i segur que molts encara hi veuran més coses. I és que la mateixa natura ens parla, tot és voler entendre-la. Com diu el refrany, “No hi ha més cec que el que no hi vol veure.”
   Avui ho vull compartir amb vosaltres, vull ser positiu, col·laborar amb la humanitat a fer un mon millor i una de les millors maneres és intentar-ho, un cop més com diu el refrany.
“L’acció més petita és millor que la intenció més gran.”
J.C.

Nina-Tot queda enrera.

Des de dalt del tren obres la finestra
Mires el poble sembla encara més petit
És massa aviat, a casa tots dormen
I quan es llevin tu ja no seràs allí

Tot queda enrere
vas a la ciutat
El que et lligava
T'ho has tret del davant

Allà et quedaran els amics de sempre
Rere les persianes els cors amagats
Els carrers estrets, el bar i l'església
i el racó on tant el vas estimar

tot queda enrere,
vas a la ciutat
tot el que volies
ho tens al davant

estàs tremolant potser t'equivoques
però ho vols intentar i t'ha arribat l'hora
plores, saps que estàs sola

El tren ha parat tanques la finestra
a la mà l'adreça que algú et va donar
tot és ple de gent, no pots amb la bossa
però somrius perquè saps amb certesa que mai tornaràs

Tot queda enrere
vas a la ciutat
el cor et batega, (tan fort)
perquè ara ja saps que mai tornaràs
ara ets a la ciutat
i saps que mai més tornaràs

uuu ....
camines contenta entre el fum...

ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...

ara ets a la ciutat
camines contenta entre el fum...

entre el fum...

https://www.youtube.com/watch?v=SxLUT58qIi0

dilluns, 2 de juliol del 2018

Viatjar, per gust, això també és fer cultura!!


   Quantes vegades em desitjat anar a veure altres llocs, paisatges, països, mars i muntanyes que em sentit parlar , vists per la televisió, en llibres, etc!!
   I és que viatjar si o si és fer cultura. Pots anar amb cotxa, moto, vaixell, avió, etc, i tot és bo. Lo important és gaudir tant del viatge com del lloc de destí. I si ho podem compartir amb la família, amics, companys de feina, etc, ells escoltant-nos  ens faran tornar a gaudir del que em viscut. Ens faran recordar els bons moments, les vistes, paisatges, els menjars, la gent que em conegut i ens poden donar noves idees de futurs viatges. I una cosa molt important és saber guardar el record d’aquets moments. El gust d’una carn, una beguda, uns fruits, d’un tè preparat al moment que potser no tornarem a provar. Però recordarem la satisfacció que vàrem gaudir en aquells moments.
   I segur que més d’un, llegint això ens venen ganes de tornar-hi, i és que el món és infinit !!!!*
J.C.

Mar i cel. - Les veles s’inflerant  Himne dels pirates   Dagoll Dagom

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.

https://www.youtube.com/watch?v=t87gLXtez-I

dimecres, 6 de juny del 2018

Els meus braços els tens oberts i et volen abraçar.




   És dur trobar a faltar algú. I més si saps que aquella persona hi és. Potser no al teu costat, potser uns metres enllà, o encara que siguin uns pocs Kms, és igual, però està allà i no la pots veure, parlar-hi, explicar els teus problemes o escoltar els seus. La distancia fon l’amistat, però no la distancia en espai, no, la distancia en sentiment, en el voler o no voler estar al seu costat.
   I estar de costat no vol dir estar de costat físicament, no, si no estar de costat en el sentiment. Voler escoltar i sentir els seus problemes, intentar solucionar-los-hi, ajudar, animar a viure, d’això se’n diu estimar i aquí la distancia física no existeix.
   Ara al S XXI tenim internet, el correu electrònic, el whatsapp, etc, i això escurça les distancies, si o si, però no ens permet abraçar que és el que molts necessitem i volem fer!!
   Una abraçada diu molt de qui te la fa i de qui la rep, només s’ha de voler fer i saber rebre-la amb el cor, sempre i quan aquesta abraçada sigui verdadera això es nota i molt quan la reps. I si és de veritat, et refà de nou, et fa una persona nova, t’encomana a fer-ne tu a qui te la fet o a qui tu creus que li faràs el mateix favor que t’han fet a tu.

J.C.

Paraules d'amor.  Joan Manuel Serrat.

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món, llavors
quan en la llar cremaven
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

https://www.youtube.com/watch?v=wwQPDYQjqKk

dimecres, 2 de maig del 2018

L’home es fa vell molt d’hora i savi, massa tard.



   Amb el temps aprens que si has ferit a un amic fortament molt probablement l’amistat mai més tornarà a ser igual.
   Amb el temps et dons compta que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible, amb el temps et dons compta que el que omitlia o deprecia a un ésser humà, tard o d’hora rebrà les mateixes omitliacions i desprècis .
   Amb el temps aprens a construir tots els camins en el avui, per que el terreny del demà és massa incert per fer plans, amb el temps aprens que fer córrer les coses o forçar-les a que passin ocasionarà que el final no sigui com esperaves. Amb el temps et dons compta que el millor no era el futur que esperaves, si no el moment que estaves vivint just en aquell instant. Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó és dir, que estimes, que trobes a faltar, és dir que necessites, que vols ser amic. Davant una tomba, ja no te cap sentit. Però desafortunadament, sols amb el temps i com avui és temps, t’envio moltíssimes salutacions, per els que ja no estem junts, per tos els moments bons i dolents que ens va tocar viure i a tots els que ara estan passant moments genials, gràcies per està i per ser, i recorda aquestes paraules, l’home es fa vell molt d’hora i savi, massa tard, justament, quant ja no hi ha, no queda temps.

Whatsapp Yolanda, gràcies.

Qualsevol nit pot soritir el sol.  Sisa.

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,
la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.


Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

https://www.youtube.com/watch?v=pdlvAvC4Tw4

dilluns, 9 d’abril del 2018

Demanar ajuda a un amic, per això hi som i hi son. Gràcies.


   Tots som humans i tots, tots sense accepció, tenim les nostres necessitats i problemes i si algú li sembla i diu que no me’n alegro molt per ell i li desixo que la vida li continuï així la resta de la seva vida, el meu cas no  és pas així. Una cosa molt important és saber quant em de demanar ajuda i demanar-la. I que no ens faci cap vergonya perquè hi ha gent que per vergonya, amor propi, per no voler ser menys, etc etc etc, no la demana i tenen dos problemes. El primer el seu que no se’n surten o si se’n surten amb feina i patiment i el segon que els problemes són una vola de neu que a mesura que passa el temps es fan més grans i com el joc de les peces de domino que una fa caure l’altra fins el final o fins que algú en treu una, para el joc i soluciona el problema. Ja veiem per que serveix l’orgull i la xuleria, per fotrens de cap amb les quatre potes.
   Una persona “X” m’ha demanat un favor, “QK”, ja saps que pots contar amb mi, ja estic pensant amb tu, espero que tu també amb mi. Gràcies a tu.!!!!*
                                                  J.C.

                     CAP CIM ÉS PROU ALT.

 Cap cim és prou alt, cap vall prou avall, cap riu és prou ample.
 Si et faig falta truca’m. On siguis tant hi fa, prop o lluny és igual (tu no et preocupis).
 Només m’has de cridar i vindré en un moment.
 No hi has de patir gens, perquè ja saps que: Cap cim és prou alt, cap vall prou avall, cap riu és prou ample per impedir-me d’estar amb tu.
 Ja saps que és així des de que et vaig dir que sempre més podries comptar amb mi
 Des de llavors, el compromís és fort.
 Hi seré quan tu vulguis, no importa com.
 Perquè ja saps que: Cap cim és prou alt, cap vall prou avall, cap riu és prou ample per impedir-me d’estar amb tu.
 Ni el fred, ni el vent, ni res no em pot fer deturar ni un moment.
 Per mi ets el primer. Quan te’n passi alguna anirem tots a una.
 Tu ja saps que vindré tan ràpid com podré.
 L’amor és molt fort si és del fons del cor, la distància res no hi pot.
 Si et cal una mà, per ajudar ja saps que vindré tan ràpid com podré.
 O és que no saps que: Cap cim és prou alt, cap vall prou avall, cap riu és prou ample per impedir-me d’estar amb tu.
 O és que no saps que: Cap cim és prou alt, cap vall prou avall, cap riu és prou ample per impedir-me d’estar amb tu. Aquesta fitxa és lliure i està sotmesa a les condicions d'una llicència Creative Commons. 


https://www.youtube.com/watch?v=cRbafChT_tU

dilluns, 5 de març del 2018

Tinc un pensament per a tu.


   Hola a tothom, que tal?
   Avui no tinc res escrit ni preparat i ho improviso ara i aquí mateix, m’ajuda la gateta que està aquí sobra l’escriptori amb mi, que de fet, a ella tan li deu fer el que jo pugui escriure, però a mi no tan me fa!
   Quant jo escric puc escriure coses que ja he pensat altres vegades i ho tinc apunt o penso amb qui ho pugui llegir. Llavors intento fer-me una idea del possible lector, però això és impossible, una vegada més em ve al cap que el món és infinit i amb ell la gent, no es tracta d’agradar a algú concret, per mi es tracta d’ajudar a algú i aquest algú és amb general, algú del món sencer, que prou falta li fa. Per ser feliç podem necessitar molt, si, jo el primer, però quantes vegades amb molt poc ho em set? Amb una simple mirada, abraçada, amb un somriure, etc.
   A mi els somriures em diuen moltíssim, per que saben de qui és, de quins llavis surt t’ho diu tot i més!!
   Aquests dies enrere n’he vist un somriure de una persona "x" que gaudia d’un riu que travessava un pobla dels pirineus, aquella persona se la veia feliç mirant a qui li feia la foto. A qui pot haver arribat aquella foto? A mil i una persones i de totes aquestes, quantes els hi ha encomanat el somriure? Segur que a moltes, però tan sol ho hagi encomanat a una sola persona ja és motiu suficient per continuar, i a fe que com a mínim a un ha fet feliç, adivineu a qui?
                                                               J.C.
Tinc un pensament per a tu.

I Say a Little Prayer
Jo dic una petita oració.
Aretha Franklin

El moment que em desperto
Abans de fer el maquillatge
Dic una mica de res per tu
Mentre pentinava els cabells ara
I preguntant-se quin vestit es posarà ara
Jo dic una petita pregària per vosaltres
Per sempre, et quedaràs al cor
I t'estimaré
Per sempre i mai, mai no ho farem
Oh, com t'estimo
Junts, per sempre, així ha de ser
Viure sense tu
Seria només un desamor per a mi
Corro per l'autobús, estimat
Mentre condueix, penso en nosaltres, estimat
Jo dic una petita pregària per vosaltres
En el treball acabo de prendre temps
I tot el temps de descans de cafè
Jo dic una petita pregària per vosaltres
Per sempre, et quedaràs al cor
I t'estimaré
Per sempre i mai no parlarem mai
Oh, com t'estimaré
Junts, per sempre, així ha de ser
Viure sense tu
Seria només un desamor per a mi
Jo ...


https://www.youtube.com/watch?v=KtBbyglq37E

dimarts, 6 de febrer del 2018

El segla XXI ens fa la majoria d’edat !!


   Quant em set canalla quantes vagades no em pensat en voler ser grans? I que els pares o altres no ens diguin el que em de fer, ens renyin, etc, quantes vagades no em dit.
-         - Quant sigui gran…!!
   Dos el S. XXI ja és gran, ja ens ha fet la majoria d’edat, estem al 2018!! I com va el món? Dos igual que abans! Hi ha guerres, mardés polítics, misèria en alguns països que passen gana, etc etc etc!!
   Però mirem la part blanca de les coses ara. La medicina ha avançat moltíssim, els drets laborals també, ja no es treballa com abans, tenim moltíssimes més comoditats amb vehicles propis, a casa, voltant per el món, qui pot, etc etc etc!!
   Dos jo proposo un a vegada més, com tantes 1001 abans, mirar endavant, ser positiu i optimista, i la primera i millor manera és tingué una bona convivència a casa, a la feina i al carrer, el demés ve a remolc, però l’important és fer nosaltres el primer pas, llevar-nos amb un somriure i amb ganes de millorar el dia d’ahir, i avall que fa baixada, els obstacles els a superarem si o si, per que volem i ja fem tard. Només em de fer una cosa, fer-ho tot amb il·lusió, amb ganes i a mesura que una cosa ens a surti bé ens animarà a fer la següent i jo os animo a fer el primer pas, aquesta nit quant aneu a dormir, el primer cop que tanqueu els ulls al llit, fer-ho amb un somriure als llavis.

   Molt bona nit a tothom i molts bons somnis.


                                                                    J.C.


                    Escolta-ho al vent.         Gerard Quintana & Jordi Batista.

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n'hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.


https://noesuntimo.blogspot.com.es/2012/04/escolta-ho-en-el-vent.html

dimecres, 3 de gener del 2018

Quan caminem per el món l'em de saber gaudir.

  
   Podem gaudir del paisatge, de les vistes del camí,  de les flors, els animals i també de la gent que ens puguem trobar, que a vegades això pot ser el millor de la caminada, i segons quí sigui aquesta persona segur que si, sens dubte, confirmat.
   Jo he caminat molt a la vida, molt, i ho dic per experiència, i què és el millor d'una persona? El que ens pot ensenyar. Podem saber de tot i més, però sempre ens queden coses per aprendre i moltes vegades ens parlen més els ulls o el cor que la paraula.
   La paraula ens pot enganyar,  però els ulls mai per quí els a sàpiga llegir, però quí o què ens parla més a més que la paraula i els ulls? La belló d'aquella persona. La belló ens la dona la natura, però és com un jardí, i si el cuidem aquest jardí ens a serà el paradís per quí el pugui gaudir tan sols estan al seu costat.
   Tu tens aquests ulls, aquets llavis, cabells, aquest cos i, segur que també tens el saber estar que es mereix la situació. Ets aquella flor tan maca que volen totes les papallones i abelles per fer la millor mel.
   Els ocells volant t’envegen veien la teva preciositat. Envejo els teus amics que poden estar al teu costat i sentir la teva beu. Podré ser-hi mai al teu costat i sentir la teva beu? (No em contestis. Deixem que parli el temps.)
   Que gaudeixis dels somnis, com ells, els estels i les estrelles gaudiran de tu, segur.

   Molt bona nit wapes i wapos.
J.C.

SAU - Boig per tu.

En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.

Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

https://www.youtube.com/watch?v=KpJ1RMpoGpQ

https://www.youtube.com/watch?v=tO65XoTEUFk