Una papallona marxa volant del meu jardí. Algú li ha dit que en un altre lloc hi ha més flors, més maques, amb més olor i colors. Poder sí. Però el meu cor em diu que tornarà, per que jo m'estimo aquesta papallona i ella ho sap.
Se que marxa amb pena, amb neguit i sense il·lusió, però això no és motiu per que torni, però jo se que tornarà. I si no torne, se de ben cert que no oblidarà mai el meu jardí, on tantes hores n'ha pogut gaudir, on el sol l'ha escalfat i els rosers l'hi han donat aixopluc.
Poder sí hi ha millors jardins que el meu, segur que sí, però en aquells no hi seré jo per cuidar-la, per admirar els seus colors, la seva manera de volar, per gaudir de la nostra complicitat i felicitat, per estimar-la.
Se que tornarà i mentrestant jo l'esperaré assentat al banc, amb la vista perduda en l'horitzó però amb els somriure a la cara per què en veurem vegi que no li guardo rancor, per transmetre-li la meva felicitat i segur que seré correspost, per què qui estima és estimat.
J.C.