dilluns, 1 de març del 2010

Passejant per els camins de la vida, per els jardins que envolten la meva felicitat, no puc evitar deixar escapar un somrriure. I és que devant tantes adversitats de la vida, només tinc dues opcions, ser feliç o no ser-ho i a fe que ho soc per que et tinc a tu com amiga.
J.C.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada