He estat amb tu dormint abraçats, he vist el teu cos nu, delicat, de pell suau al meu costat i amb els meus braços t'he protegit com si de mi depenguessis i és que semblaves tan fràgil...
He respirat el teu alè mentres els teus somnis venien a mi i és que te tingut amb mi tan natural com quan varem venir al món. I mentres dormies i jo et mirava no he pogut evitar fer-te un petó per què no puc evitar estimar-te.
J.C.

Pots ser feliç de moltes maneres, viatjant, cantant, ballant, somiant, estimant... Però facis el què facis, no deixis mai de fer l’amor amb la persona que estimes.
J.C.

Vinc de fer un viatge a no se quin lloc del món, no se com es diu, ni com si va. No se per quins camins he passat, ni quines valls he travessat, ni quins rius m'han acompanyat amb el seu pacient parlar.
Només se que allà hi erets tu.
J.C.

No veig res. Tinc un núvol de tempesta davant els ulls. Un núvol fosc i negra, de trons i llamps i és de nit. Vaig caminant de palpentes, amb les mans per davant, agafant la vida a esgarrapades. Uns trossos bons, d’altres no tan i d’altres dolents, amargs, per no dir terriblement dolents. Em fan molt mal les mans de tantes pedres i espines clavades, em surt sang de les ungles mig arrancades. Però jo no abandono. Mentres em quedi un alè d’aire per respirar allargaré la meva meravellosa vida.
El record que tinc de tu quan fèiem l’amor m’ajuda a continuar endavant i a la vegada la imaginació em traïciona perquè amb la meva ceguesa m’enganyo jo mateix intentant tornar a uns temps, una vida que ja no tornaré a tenir mai més per molt que esgarrapi.
No veig res. Però potser no és el núvol que no em deixa veure... Potser és que estic enamorat...
J.C.

Un any més, 365 dies més a la teva vida. Noves experiències, il•lusions, potser un nou amic. Moments bons que no oblidaràs mai i d’altres tristos, foscos que cal aprendran la part positiva. Però el més important és que no perdis aquest somriure que et fa tan i tan maca i que ens fa viure a totes les persones que tenim la gran sort de poder-ne gaudir i que ens anima a estimar-te encara més.
J.C.

A la vida a vegades hem de córrer per aconseguir el que volem. Però córrer no vol dir arribar el primer, ni guanyar cap cursa. Només vol dir no perdre el temps i fer el que volem, per què quan fem una cursa la fem per què volem.
La vida mateixa ja és una cursa que no ens podem permetre perdre.
Jo corro em pas ferm, sense mirar la llunyania. Només m’interessa fer un pas rere l’altra. El meu premi és aconseguir la felicitat del moment que estic vivint.
Potser és el destí que m’ha fet arribar fins a tu, potser jo m’he perdut corrent com un cavall desbocat. El fet és que he arribat fins on ets tu i ara no vull tornar enrere…
Qui ets tu que controles els meus actes?
Que no em deixes veure més enllà de on ets tu?
Com és que menjo del palmell de la teva ma enverinada?
El teu somriure, la teva mira, el teu cos, els teus gestos, tota tu eclipses la bellesa de l’espai que et rodeja. Amb tu no hi ha el moment de marxar, per què, qui vol marxar del teu costat ?
No puc, no es pot i el més important,no vull…
Sí. Reconec que estic enganxat a tu.
Per què tu m’has donat allò que vaig perdre fa temps i que ara he tornat a trobar.
Un cor que vol bategar al costat del meu com si fos un de sol.
No se quant de temps et podré continua abraçant ? Però sí se que ara vull, tinc força als braços per fer-ho i m’entres tu em deixis, els meus llavis buscaran els teus per què dels teus en surten els millors petons plens de vida, d’amor i de il•lusió, per continuar corrent endavant.
J.C.