D’els tretze al quinze la dona està com americà llatina, en ple desenvolupament.
D’els quinze als vint-i-cinc com Àsia, meitat verge meitat floral, ja comença a canviar!
D’els vint-i-cinc als trenta-cinc està com
africà, ardent i misteriosa, mira que wapa!!
D’els trenta sis als quaranta-cinc la dona
ja està com Europa, per què ja esta en runes, però bé he, però be!!
No, no estàs en runes no, no estàs
destrossada no, estàs interessant, els anys es van posant a lloc i
arreglant...!!
A qui
no li agrada anar i gaudir d’Europa? (Ai ai ai, ja tremolo!! Hahahaha...!!)
D’els quaranta sis als cinquanta cinc la dona
ja està com els Estats Units, ja és pura tecnologia, veus que ja es van
arreglant per tots costats també.
D’els cinquanta-sis als seixanta -cinc ja és
com Rússia, per què molt bla bla bla i ja no passa pas res més, tot continua
igual!!
D’els seixanta-sis als setanta ja és com
l’Antàrtida, per què tothom sap on és, però se l’ha d’anar a veure i d’els
setanta en endavant ja és com les
Nacions Unides per què existeix, però no actua!!
En canvi l’home, i aquí ve la venjança de
les dones, per què l’home d’els tretze als quinze és com un mico, per què viu
pelant el plàtan.
D’els setze als vint és com la girafa,
recent nascut i ja comença a menjar les primeres flors!!
D’els vint un als trenta és com un corb,
vigila tot el que apareix davant seu.
D’els trenta-un als quaranta és com un
voltó, per què tria el que’s vol menjar, no es menja qualsevol cosa.
D’els quaranta-un als cinquanta, n’hi ha
varis, com els lloros, per què xerra més d’el que’s menja, e noies!!
Hahaha...!!
D’els cinquanta-un als seixanta l’home ja és
un llop, per què persegueix la “Caputxeta vermella” i s’acaba menjant la iaia!!
D’els seixanta als setanta l’home ja és un
còndor, que si amb dolor aquí, que si amb dolor allà!!
I d’els setanta en endavant ja és una simpla
colom, menja i ... menja i ...Hahahaha...!!
J.C. WHATS !!
Miko Mission. How old are you. Quants anys
tens?
Quan la gent se’n va,
llavors la meva ment plora.
Quan els nens se’n van.
I
destrossant el món amb tu.
Quan sona la múcica
amb
la teva fantasia.
A la llum de la lluna.
Recordo els jocs
de la meva vida.
Quants
anys tens?
On és el
teu port?
Tens moltes coses per fer,
obra la porta.
Si, visc tant cert,
sense
la meva ment.
Però diguem si el cel és blau,
quants anys tens?
Records de somnis,
una mica decectualitzat’s.
Vaig veure la llum d’el llamp.
Però recorda els dies de la meva vida.
Quan sona la múcica
amb la teva fantasia.
A la llum de la lluna.
Recordo els jocs de la meva vida.
Quants anys tens?
On és el teu port?
