A la vida a vegades hem de córrer per aconseguir el que volem. Però córrer no vol dir arribar el primer, ni guanyar cap cursa. Només vol dir no perdre el temps i fer el que volem, per què quan fem una cursa la fem per què volem.
La vida mateixa ja és una cursa que no ens podem permetre perdre.
Jo corro em pas ferm, sense mirar la llunyania. Només m’interessa fer un pas rere l’altra. El meu premi és aconseguir la felicitat del moment que estic vivint.
Potser és el destí que m’ha fet arribar fins a tu, potser jo m’he perdut corrent com un cavall desbocat. El fet és que he arribat fins on ets tu i ara no vull tornar enrere…
Qui ets tu que controles els meus actes?
Que no em deixes veure més enllà de on ets tu?
Com és que menjo del palmell de la teva ma enverinada?
El teu somriure, la teva mira, el teu cos, els teus gestos, tota tu eclipses la bellesa de l’espai que et rodeja. Amb tu no hi ha el moment de marxar, per què, qui vol marxar del teu costat ?
No puc, no es pot i el més important,no vull…
Sí. Reconec que estic enganxat a tu.
Per què tu m’has donat allò que vaig perdre fa temps i que ara he tornat a trobar.
Un cor que vol bategar al costat del meu com si fos un de sol.
No se quant de temps et podré continua abraçant ? Però sí se que ara vull, tinc força als braços per fer-ho i m’entres tu em deixis, els meus llavis buscaran els teus per què dels teus en surten els millors petons plens de vida, d’amor i de il•lusió, per continuar corrent endavant.
J.C.