Pobreta, la meva nineta.
Jo tenia una nineta de porcellana, una nineta que me l’estimava molt i encara me l’estimo com el primer dia o més.
Però em va caure a terra i se’m va trencar.
La meva pobreta nineta.
En vaig recollir els trossos, els vaig enganxar, cuidar i mimar, però ara ja no se si ella m’estima a mi com abans.
Li he preguntat però no em respon.
Té els ulls tristos, no de dolor si no de pena...
Pobreta, la meva nineta.

J.C.