Jo se de una papallona que va marxar del meu jardí i ara a tornat. Des de llavors que tenia un neguit tot i sabé amb certesa que torneria. I és que el dia que va marxa li vaig veure la pena als ulls que em forma llàgrimes feia encongí els nostres cors.
De res varen servir les meves paraules de recolzament quan en realitat el que volia era amagar la meva pena.
Ara el somriure brilla a les nostres cares i amb il·lusió revivim el desix de tornar estar junts.
J.C.