No tinguis por de quedar-te sense pintura, si no de que no se t’acabi la il·lusió mentres pintes.
J.C.

Tinc un amic, un company, un germà, una persona que m’estima i a qui jo estimo, però i si l’abraço i l’hi faig un peto? Llavors et tinc a tu.
T’estimo, perquè ets tu, per ser com ets, per què ets així, simplement per això. No necessito res més. Jo se que m’estimes, no se per què, però ho se. Amb això en tenim prou, o no?
Però també he après que l’amor, a vegades no és per sempre, que pot tenir data de caducitat, i llavors ens queda un buit al cor que només el podem omplir amb un altra amor.
J.C.

Un ocellet vola perdut, busca un branca on poder reposar segur. Vols ser tu l’arbre que li dongui abric quan fagi fred, ombra quan fagi calor, i empar quan necessiti protecció?
Ell del teu cor en farà casa seva. Amb el temps creixerà i marxarà, però també tornarà per què tu ets casa seva.
J.C.

Dormo i et somio, et somio i et desitjo, llavors existeixo però tu no hi ets i la meva vida es torna grisa, trista, fosca, però no hem rendeixo per què se que un dia et tindré entre els meus braços.
J.C.

El cel sensa estrelles no te sentit, un jardí sensa flors, tampoc, la meva vida sensa la teva amistat encara menys.
J.C.

Demana un desig, tingues una il-lució, jo no t'ho puc concedí però si et puc ajudar a somiari estimar.
J.C.