dijous, 1 d’abril del 2010

Vaig a dormir, se que em costarà agafar el son i que quan a la fi pugui dormir , tu estaràs al meu costat, abraçant-me... Però també ser que jo no et podré abraçar a tu per què tot és un somni. A vegades els somnis es fan realitat, però no se si aquest serà així o serà un mal son que em seguirà la resta de la meva vida. Correré el risc, vaig a dormir amb la il·lusió que tu vindràs a mi...
J.C.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada