Un pagès cansat de la rutina d’el camp i la feina dura, decideix vendre’s la finca.
Com que sabia que’l seu veí era un bon poeta, l’hi va demanar que li fes l’anunci de
venda, el poeta va accedir molt gustosament. L’anunci deia així:
“ Venc un trosset de cel, adornat amb
boniques flors, verds prats envoltats d’arbres i un cristal·lí riu amb l’aigua
més pura que mai hagis vist.”
El poeta va haver de anar-se’n un temps, i a
la seva tornada va voler conèixer els nous veïns. La seva sorpresa va ser gran
al veure el pagès de sempre treballant les seves terres. El poeta li va
preguntar.
-Ei company, que no es venia la finca?
El pagès amb un somriure li va contestar:
-No estimat veí, després de llegir el teu
escrit, que’m vares fer, vaig veure que tenia el millor i més maco lloc que
existeix a la terra i no n’hi ha altra de millor.
Que ens ensenya això? No esperis que vingui
un poeta per fer-te veure lo meravellosa que pot ser la teva vida, casa teva,
la teva família i el que tens.
Dona gràcies si cal a qui calgui per què
tens vida, salut i esperança de poder continuar lluitant per aconseguir les
teves metes.
Vàrem néixer per ser feliços, no perfectes.
El matí és la part més maca d’el dia per què
és quan pots dir:
-M’aixeco,
tinc un altra oportunitat per viure i començar novament de la meva mà.”
J.C.
Lax'n'busto-Tinc fam de tu.
Vaig trobar-me una destral
A dins l'armari
Em vaig excitar
Desitjava veure sang
I li vaig clavar al mig del cor
No va poder ni cridar
Per sorpresa la vaig agafar
Vaig beure'm la seva sang
Vaig menjar-me el seu cervell
Tal com a missa fa el capellà
Per tenir-la a dins me la vaig menjar
I ara és part de mi
Vaig picar la seva carn
Per fer croquetes
I vaig ficar a dins el forn
El seu cor tallat en dos
I amb els seus pulmons
Els canelons
Ve tenir aquell gust genial
Que ningú li sap donar
Vaig beure'm la seva sang
Vaig menjar-me el seu cervell
La única cosa que no em vaig menjar
Van ser aquells ulls que em tornaven boig
Els guardo en formol
I ara no sé el perquè
De tot allò que vaig fer
Ara no els hi puc parlar
Doncs me la vaig papejar
Maleeixo aquell moment
Cada dia cada nit
L'esperit de lluçifer
Em va poder posseïr
Vaig fumar-me un cigarret
Després de l'àpat
Tot seguit vaig netejar
Les parets plenes de sang
I al bar el costat
Fent una birra
Surtia a televisió
En Jack el destripador
Vaig beure'm la seva sang
Vaig menjar-me el seu cervell
La única cosa que no em vaig menjar
Van ser aquells ulls que em tornaven boig
Els guardo en formol
I ara no sé el perque
De tot allò que vaig fer
Ara no els hi puc parlar,
Doncs me la vaig papejar
Maleeixo aquell moment
Cada dia cada nit
L'esperit de lluçifer
Em va poder posseïr
Uh lala, Uh lala, la-la-la
https://www.youtube.com/watch?v=A4QVVZSQgqU
