Volem i no podem. N'estàs segur?
O no ens atrevim? Per què no confiem prou en nosaltres mateixos?
Si tens clar el que vols, o encara que dubtis, el teu cor ho té clar, deixe'l que camini el camí al seu aire. Deixe'l que s'equivoqui tot sol. No deixis que ningú decideixi per ell. Per què ningú sabrà si s'ha equivocat o no fins que no arribi al final del camí. I el camí poder durarà tota una vida.
Però ell mentre camina aprèn.
Deixe'l gaudir,
de cada moment,
de cada flor que trobi,
de cada arome,
de cada paisatge,
de cada posta de sol,
de cada amor,
Potser algú el voldrà aconsellar per què canviï de camí, per que creurà que l'altre és millor, però ell ha triat aquest, i encara que potser tinguin raó, només ell pot saber el què vol, si és que ho sap...
I qui és ningú per dir-li el que ha de fer o deixar de fer? I si són els altres els que van equivocats?
Els moments bons que haurà passat no els hi prendrà mai més ningú, i els dolents hauran set lliçons per continuar endavant.
J.C.