Tots tenim els nostres problemes , penes i preocupacions. Però un amic de veritat , cada dia es guarda uns minuts per dedicar i pensar amb els problemes, penes i preocupacions dels seus amics.
Dedica uns minuts als teus amics cada dia, ells t’ho agrairàn i tu també.
J.C.

Et tinc en el meu cap,en els meus pensaments i records, tan a prop i a la vegada tan lluny que no et puc abraçar. Però de on segur no en sortiràs mai més, és del meu cor.
J.C.

Els nostres pensaments i paraules es barregen en l’aire.
Ara m’agradaria barrejar les nostres mirades,
les nostres mans,
els nostres llavis,
els nostres cossos...
vull fer l’amor amb tu...
Vull barrejar el batec dels nostres cors
i els nostres sentiments.

J.C.

El sol s’ha amagat, avui no el veuré més, però en el seu lloc les estrelles i la lluna em faran companyia fins que demà a trenc d’alba un nou raig de sol em torni a recordà que allà fora hi continua haven-ti una persona que m’estima i a qui jo estimo.
J.C.

Mirant la lluna i buscant un estel per demanar-li un desig,
he trobat quelcom millor,
t’he trobat a tu.
J.C.

Quan ens trobem la por de cara en el camí,
ens hi enfrontarem, amb respecta,
amb força i decisió, la guanyarem.
J.C.

En un mar d’incertesa i dubtes que només em volen enfonsar,
em deixo emportar per la corrent del cor i els sentiments,
de ben segur que ells em portaran a bon port.
J.C.

L amistat és un present que no es pot comprar. Quan et truqui a casa, obre-li les portes i acull-la amb el cor, no saps mai si tornarà.
J.C.

Sovint, la vida no és del color que voldríem, però sempre en podem decorar un tros al nostra gust.
J.C.

A qui hem de fer cas, al cap o al cor?
Si fem cas al cap, només mirarem números, propietats i el més important, les responsabilitats. Però si fem cas al cor,mirarem i escoltarem els sentiments.
Poder estem enamorats, poder els fills, els records de casa o del lloc on hem viscut tota una vida, qui sap que hi tenim al cap. El fet és que hem de valorar les coses que tenim a les dues bandes de la balança, i tot i que una banda pesa més que l’altra, dubtem de la part que hem d’agafar.
Quantes vegades renunciaríem a tot per començar de nou?
Tot depèn del pes de cada banda de la balança. O de que hi hagi en una de les bandes indiferentment del pes que tingui. Però si el pes és semblant i a totes dues bandes hi ha quelcom que ens interessi, la decisió serà molt difícil.
Quin preu estem disposats a pagar, o a què estem disposats a renunciar, a canvi d’allò que volem?
J.C.