dilluns, 6 de desembre del 2010

Com un nen petit he agafat d’amagat un pot de mel del rebost. I tot i ser la millor mel no és tan dolça com l’amor que tinc jo per tu.
J.C.
Amb un petó teu em desconcentro, amb dos perdo el món de vista i amb tres t’estimo.
J.C.
L’aigua de la pluja pica amb força els vidres de la meva finestra com si volgués entrar sense el meu permís. Miro el carrer mentres assaboreixo el vi fresc de celler i una esgarrifança de fred envolta tot el meu cos. Et veig a venir pel camí. Tot i anant amb el paraigües la pluja et mulla i jo t’espero amb el foc encès. El foc del meu cor que t’abrigarà, et mimarà i et protegirà.
J.C.
Vull omplir el teu cos amb bombolles de cava, els teus ulls amb la llum i el resplendor dels meus mentres ens fem petons. I el teu cor amb l’estima que et tinc mentres fem l’amor.
J.C.
Donem un glop de tu, un bocí del teu cos.
Donem un moment del teu temps, de la teva vida.
Donem uns quans sentiments teus.
A canvi jo et donaré tot jo.
J.C.
Quan somrius al meu costat se que ets feliç, llavors el meu cor batega amb més força per fer-nos sentir encara més vius i més pròxims.
J.C.