Com un nen petit he agafat d’amagat un pot de mel del rebost. I tot i ser la millor mel no és tan dolça com l’amor que tinc jo per tu.
J.C.
dilluns, 6 de desembre del 2010
L’aigua de la pluja pica amb força els vidres de la meva finestra com si volgués entrar sense el meu permís. Miro el carrer mentres assaboreixo el vi fresc de celler i una esgarrifança de fred envolta tot el meu cos. Et veig a venir pel camí. Tot i anant amb el paraigües la pluja et mulla i jo t’espero amb el foc encès. El foc del meu cor que t’abrigarà, et mimarà i et protegirà.
J.C.
J.C.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)