Alexandra el gran convocà els seus generals i els hi comunicà els seus
últims desitjos.
Que el seu taüt fos portat a les espatlles
per els millors metxes de l’època.
Que els seus tresors, or, plata, ets,
fossin escampats per els camins fins la seva tomba.
Que les seves mans es quedessin fora del
taüt i a la vista de tothom.
Un dels seus generals li va preguntar per què aquets desitjos tan
estranys? Quines eren les raons?
Alexandra l’hi explicà.
Vull que els metges més importants carreguin
el meu taüt per que ells mostrin que davant la mort, ells no tenen el poder de
curar.
Vull que el terra estigui cobert dels meus tresors per què tothom pugui
veure que tots els meus tresors aquí conquistats aquí es queden.
Vull que les meves mans es quedin al aira
per que tothom begui que venim amb les mans buides i amb les mans buides marxem
quan se’ns acaba el millor tresor que és el temps. Al morir res material ens
emportem, el temps és el tresor més valuós que tenim per què és limitat. Podem
produir, fabricar més diners, més de tot, però no més temps.
Quant li dediquem temps a una persona li
estem entregant una part de la nostra vida que mai més no podrem recuperar, el
nostra temps és la nostra vida. El millor regal que li pots fer algú és el teu
temps i sempre se li ha de donar a la família i als amics.
Pren el teu temps per enviar aquest missatge
a la teva família, a un bon amic o bona amiga a qui li pugui ser útil. Quant
tinguis temps, asclar, jo ja he fet i continuo fent-ho!!
He dedicat molt temps a “X” persones. Amb
algunes ha estat llençat, per què amb el temps veus com et valoren aquestes
persones, lo important que eres per ells, o sigui, veus com t’han enganyat o s’han
servit i aprofitat de tu, fins que han deixat de necessitar-te. Però no oblidem
una cosa, encara més important. “El temps posa les coses al seu lloc, si o si.”
Però en d’altres no, no ha estat llençat i
no me’n penedeixo gens ni mica, ans al contrari, m’és n’hi dedicaré mentre ho
pugui fer.
J.C. Whatsapp
Que
tinguem sort. Lluís Llach.
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui
donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a
demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
