Estic assegut al sofà, amb una copa de vi. A les fosques, només amb la llum d’una espelma i escoltant musica suau. Miro fixament la flama com va fent la seva vida. Ella em transmet seguretat, tranquil·litat, escalfor, vida...em relaxa, m’ajuda a pensar.
Però de pensaments n’hi ha de bons i de dolents. Ara només has de pensar coses agradables, com les bones estones passades amb la persona estimada, i perquè no, somiar.
Els somnis ens ajuden a viure, qui sap si es poden complir?
Tu tens somnis? Si en tens, gaudeix-los, i si no en tens, relaxat i somia...

J.C.

Avui a la feina s’ha jubilat una companya. Avanç de plegar se li ha fet un detall. Jo per el meu comte li he escrit aquestes paraules que ara vull compartir amb vosaltres.

Un nou pas en la vida, un nou pas en aquest camí llarg, ple d’obstacles, però també d’il·lusions, moments bons i no tan bons, però els bons records que han passat mentres caminaves no s’han quedat enrera, t’acompanyaran en la resta del camí que et queda per fer.
Un camí que espero el trobis ple de flors i de colors.

J.C.