No et dic res, callo, el meu silenci és sepulcral, i tu penses, per què? La resposta és molt senzilla, miro les nostres fotografies i penso tant en nosaltres que se' m ha oblidat parlar. Per això t' ho escric, per què el vent no s’emporti les paraules i les recordem junts al mateix temps que recordem lo feliços que érem mentres fèiem l’amor.
J.C.