Volem i no podem. N'estàs segur?
O no ens atrevim? Per què no confiem prou en nosaltres mateixos?
Si tens clar el que vols, o encara que dubtis, el teu cor ho té clar, deixe'l que camini el camí al seu aire. Deixe'l que s'equivoqui tot sol. No deixis que ningú decideixi per ell. Per què ningú sabrà si s'ha equivocat o no fins que no arribi al final del camí. I el camí poder durarà tota una vida.
Però ell mentre camina aprèn.
Deixe'l gaudir,
de cada moment,
de cada flor que trobi,
de cada arome,
de cada paisatge,
de cada posta de sol,
de cada amor,
Potser algú el voldrà aconsellar per què canviï de camí, per que creurà que l'altre és millor, però ell ha triat aquest, i encara que potser tinguin raó, només ell pot saber el què vol, si és que ho sap...
I qui és ningú per dir-li el que ha de fer o deixar de fer? I si són els altres els que van equivocats?
Els moments bons que haurà passat no els hi prendrà mai més ningú, i els dolents hauran set lliçons per continuar endavant.
J.C.

Si les paraules d'amor que llegim o escrivim, tinguessin
vida, les persones serien més humanes.
J.C.

No callis mai si el que penses és bo per el teu cor,
doncs segur que hi ha un altra cor que ho agrairà.
J.C.

No et preocupis si un núvol et tapa la llum,per què tu saps que rere ell hi ha el sol,
només has d'esperar que el vent l'aparti.
J.C.

Miro els teus ulls i hi veig tristor, miro els teus llavis i no hi veig somriure, però quan t'he abraçat he notat el teu cor bategà amb força, ple d'amor amb ganes d'estimar i cridant als quatre vents que l'estimin com ell estima i jo no el penso deixar sol per què és el cor de la meva amiga.
J.C.