Tots tenim els nostres problemes , penes i preocupacions. Però un amic de veritat , cada dia es guarda uns minuts per dedicar i pensar amb els problemes, penes i preocupacions dels seus amics.
Dedica uns minuts als teus amics cada dia, ells t’ho agrairàn i tu també.
J.C.
dimecres, 16 de desembre del 2009
A qui hem de fer cas, al cap o al cor?
Si fem cas al cap, només mirarem números, propietats i el més important, les responsabilitats. Però si fem cas al cor,mirarem i escoltarem els sentiments.
Poder estem enamorats, poder els fills, els records de casa o del lloc on hem viscut tota una vida, qui sap que hi tenim al cap. El fet és que hem de valorar les coses que tenim a les dues bandes de la balança, i tot i que una banda pesa més que l’altra, dubtem de la part que hem d’agafar.
Quantes vegades renunciaríem a tot per començar de nou?
Tot depèn del pes de cada banda de la balança. O de que hi hagi en una de les bandes indiferentment del pes que tingui. Però si el pes és semblant i a totes dues bandes hi ha quelcom que ens interessi, la decisió serà molt difícil.
Quin preu estem disposats a pagar, o a què estem disposats a renunciar, a canvi d’allò que volem?
J.C.
Si fem cas al cap, només mirarem números, propietats i el més important, les responsabilitats. Però si fem cas al cor,mirarem i escoltarem els sentiments.
Poder estem enamorats, poder els fills, els records de casa o del lloc on hem viscut tota una vida, qui sap que hi tenim al cap. El fet és que hem de valorar les coses que tenim a les dues bandes de la balança, i tot i que una banda pesa més que l’altra, dubtem de la part que hem d’agafar.
Quantes vegades renunciaríem a tot per començar de nou?
Tot depèn del pes de cada banda de la balança. O de que hi hagi en una de les bandes indiferentment del pes que tingui. Però si el pes és semblant i a totes dues bandes hi ha quelcom que ens interessi, la decisió serà molt difícil.
Quin preu estem disposats a pagar, o a què estem disposats a renunciar, a canvi d’allò que volem?
J.C.
diumenge, 15 de novembre del 2009
Tinc un amic, un company, un germà, una persona que m’estima i a qui jo estimo, però i si l’abraço i l’hi faig un peto? Llavors et tinc a tu.
T’estimo, perquè ets tu, per ser com ets, per què ets així, simplement per això. No necessito res més. Jo se que m’estimes, no se per què, però ho se. Amb això en tenim prou, o no?
Però també he après que l’amor, a vegades no és per sempre, que pot tenir data de caducitat, i llavors ens queda un buit al cor que només el podem omplir amb un altra amor.
J.C.
T’estimo, perquè ets tu, per ser com ets, per què ets així, simplement per això. No necessito res més. Jo se que m’estimes, no se per què, però ho se. Amb això en tenim prou, o no?
Però també he après que l’amor, a vegades no és per sempre, que pot tenir data de caducitat, i llavors ens queda un buit al cor que només el podem omplir amb un altra amor.
J.C.
diumenge, 8 de novembre del 2009
dijous, 15 d’octubre del 2009
A vagades pensem que estem sols, però no és així.
Sempre ens acompanya el record de qui ens estima, i el record de qui estimem.
L’altra dia, imaginava que entrava a casa teva,i et posava un ram de flors a la taula.
Imaginava que encenia la llar de foc i la casa s’escalfava.
Imaginava que t’abrasava i tu apoiaves el teu cap a la meva espatlla.
Imaginava que la llum del foc, feien brillar els teus ulls, i aquets, il·luminaven la casa.
Imaginava que dels teus llavis, en sortia un somriure pur.
Imaginava que venia del cor. Un cor que bategava amb molta força, un cor ple de vida, d’esperança, d’il·lusió...
Imaginava que per uns moments, estàvem junts.
Imaginava que eres feliç.
Saps?
Imaginava...
J.C.
Sempre ens acompanya el record de qui ens estima, i el record de qui estimem.
L’altra dia, imaginava que entrava a casa teva,i et posava un ram de flors a la taula.
Imaginava que encenia la llar de foc i la casa s’escalfava.
Imaginava que t’abrasava i tu apoiaves el teu cap a la meva espatlla.
Imaginava que la llum del foc, feien brillar els teus ulls, i aquets, il·luminaven la casa.
Imaginava que dels teus llavis, en sortia un somriure pur.
Imaginava que venia del cor. Un cor que bategava amb molta força, un cor ple de vida, d’esperança, d’il·lusió...
Imaginava que per uns moments, estàvem junts.
Imaginava que eres feliç.
Saps?
Imaginava...
J.C.
diumenge, 11 d’octubre del 2009
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

