dimecres, 16 de desembre del 2009

Tots tenim els nostres problemes , penes i preocupacions. Però un amic de veritat , cada dia es guarda uns minuts per dedicar i pensar amb els problemes, penes i preocupacions dels seus amics.
Dedica uns minuts als teus amics cada dia, ells t’ho agrairàn i tu també.
J.C.
Et tinc en el meu cap,en els meus pensaments i records, tan a prop i a la vegada tan lluny que no et puc abraçar. Però de on segur no en sortiràs mai més, és del meu cor.
J.C.
Els nostres pensaments i paraules es barregen en l’aire.
Ara m’agradaria barrejar les nostres mirades,
les nostres mans,
els nostres llavis,
els nostres cossos...
vull fer l’amor amb tu...
Vull barrejar el batec dels nostres cors
i els nostres sentiments.
J.C.
El sol s’ha amagat, avui no el veuré més, però en el seu lloc les estrelles i la lluna em faran companyia fins que demà a trenc d’alba un nou raig de sol em torni a recordà que allà fora hi continua haven-ti una persona que m’estima i a qui jo estimo.
J.C.
Mirant la lluna i buscant un estel per demanar-li un desig,
he trobat quelcom millor,
t’he trobat a tu.
J.C.
Quan ens trobem la por de cara en el camí,
ens hi enfrontarem, amb respecta,
amb força i decisió, la guanyarem.
J.C.
En un mar d’incertesa i dubtes que només em volen enfonsar,
em deixo emportar per la corrent del cor i els sentiments,
de ben segur que ells em portaran a bon port.
J.C.
L amistat és un present que no es pot comprar. Quan et truqui a casa, obre-li les portes i acull-la amb el cor, no saps mai si tornarà.
J.C.
Sovint, la vida no és del color que voldríem, però sempre en podem decorar un tros al nostra gust.
J.C.
A qui hem de fer cas, al cap o al cor?
Si fem cas al cap, només mirarem números, propietats i el més important, les responsabilitats. Però si fem cas al cor,mirarem i escoltarem els sentiments.
Poder estem enamorats, poder els fills, els records de casa o del lloc on hem viscut tota una vida, qui sap que hi tenim al cap. El fet és que hem de valorar les coses que tenim a les dues bandes de la balança, i tot i que una banda pesa més que l’altra, dubtem de la part que hem d’agafar.
Quantes vegades renunciaríem a tot per començar de nou?
Tot depèn del pes de cada banda de la balança. O de que hi hagi en una de les bandes indiferentment del pes que tingui. Però si el pes és semblant i a totes dues bandes hi ha quelcom que ens interessi, la decisió serà molt difícil.
Quin preu estem disposats a pagar, o a què estem disposats a renunciar, a canvi d’allò que volem?
J.C.

diumenge, 15 de novembre del 2009

No tinguis por de quedar-te sense pintura, si no de que no se t’acabi la il·lusió mentres pintes.
J.C.
Tinc un amic, un company, un germà, una persona que m’estima i a qui jo estimo, però i si l’abraço i l’hi faig un peto? Llavors et tinc a tu.
T’estimo, perquè ets tu, per ser com ets, per què ets així, simplement per això. No necessito res més. Jo se que m’estimes, no se per què, però ho se. Amb això en tenim prou, o no?
Però també he après que l’amor, a vegades no és per sempre, que pot tenir data de caducitat, i llavors ens queda un buit al cor que només el podem omplir amb un altra amor.
J.C.
Un ocellet vola perdut, busca un branca on poder reposar segur. Vols ser tu l’arbre que li dongui abric quan fagi fred, ombra quan fagi calor, i empar quan necessiti protecció?
Ell del teu cor en farà casa seva. Amb el temps creixerà i marxarà, però també tornarà per què tu ets casa seva.
J.C.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Dormo i et somio, et somio i et desitjo, llavors existeixo però tu no hi ets i la meva vida es torna grisa, trista, fosca, però no hem rendeixo per què se que un dia et tindré entre els meus braços.
J.C.
El cel sensa estrelles no te sentit, un jardí sensa flors, tampoc, la meva vida sensa la teva amistat encara menys.
J.C.
Demana un desig, tingues una il-lució, jo no t'ho puc concedí però si et puc ajudar a somiari estimar.
J.C.

dijous, 15 d’octubre del 2009

A vagades pensem que estem sols, però no és així.

Sempre ens acompanya el record de qui ens estima, i el record de qui estimem.

L’altra dia, imaginava que entrava a casa teva,i et posava un ram de flors a la taula.

Imaginava que encenia la llar de foc i la casa s’escalfava.

Imaginava que t’abrasava i tu apoiaves el teu cap a la meva espatlla.

Imaginava que la llum del foc, feien brillar els teus ulls, i aquets, il·luminaven la casa.

Imaginava que dels teus llavis, en sortia un somriure pur.

Imaginava que venia del cor. Un cor que bategava amb molta força, un cor ple de vida, d’esperança, d’il·lusió...

Imaginava que per uns moments, estàvem junts.

Imaginava que eres feliç.

Saps?

Imaginava...
J.C.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

dissabte, 10 d’octubre del 2009