“ Tinc una amiga a qui estimo. No se si n’estic enamorat, vull pensar que si, però jo soc molt romàntic i aviat m’enamoro o m’encapritxo. No se si això és normal amb els homes, que en general, volen presumir de ser més forts, valents, més fanfarrons que els altres. Jo no soc així. No m’he barallat mai, prefereixo fer servir la intel·ligència a la força i fugir, per continuar gaudint de la vida, els amics, l’amor, etc. Qui sap si en un futur podré fer l’amor amb ella? Veus? Un altre cosa, jo prefereixo fer l’amor que fer sexe.
L’amor...abraçar a una persona que vol estar amb tu per voluntat pròpia, sentir l’escalfor del seu cos, barrejar els batec dels cors, la saliva en uns petons romàntics inacabables, infinits, mentres sona una canso d’amor i les copes de cava es moren d’impaciència per que unes mans les agafin.
Vull fer l’amor amb tu. Et vull abraçar, estimar, et vull fer feliç ni que sigui una estona a la teva vida. Fer feliç algú és el millor que pot fer una persona, per que la felicitat no te preu, no es pot comprar, però si es pot regalar, i jo soc tan feliç a la vida, que me’n sobra i en vull repartir. “
J.C.