Quan caminem per el món l'em de saber gaudir.
Podem gaudir del paisatge, de les vistes del camí, de les flors, els animals, i
també de la gent que ens puguem trobar, que a vegades això pot ser el millor de
la caminada, i segons qui sigui aquesta persona segur que si, sens dubte, confirmat.
Jo he caminat molt a la vida, molt, i ho dic
per experiència, i que és el millor d'una persona? El que ens pot ensenyar.
Podem saber de tot i més, però sempre ens queden coses per veure o aprendre i
moltes vegades ens parlen més els ulls o el cor que la paraula.
La paraula ens pot enganyar, però els ulls mai per qui els a sàpiga
llegir, però qui o què ens parla més a més de la paraula i els ulls? La belló
d'aquella persona, la belló que porta dins el seu cor.
La
belló ens la dona la natura, però és com un jardí, i si el cuidem aquest jardí
ens a serà el paradís per qui el pugui gaudir tan sols estan al seu costat.
Tu tens aquests ulls, aquets llavis, aquets
cabells, aquest cos i, aquest cor, que segur que també tens el saber estar que
es mereix la situació. Ets aquella flor tan maca que volen totes les papallones
i abelles per fer la millor mel.
Els ocells volant t’envegen veien la teva
preciositat. Envejo els teus amics que poden estar al teu costat i sentir la
teva beu. Podré ser-hi mai al teu costat i sentir la teva veu? (No em
contestis. Deixem que parli el temps, el destí.)
Que gaudeixis dels somnis com ells i les
estrelles gaudiran de tu, segur.
Que passeu tots, tothom, unes molt bones
festes de nadal amb la família i els amics.
Que l’any que ve sigui bo per tothom i es
compleixin tots els plans previstos.
(Hos hi poso un toc de màgia!!!!*)
J.C.
Paff, el drac màgic.
Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)
Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt;
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg:
Volien anar a veure el món
i travessar la mar.
Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar.(Bis.)
Quan hi havia tempesta,
s'ho arreglaven molt bé:
Enfilant-se a la cua d'en Paff,
vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps
s´inclinaven al seu pas,
i quan Paff els va fer un crit,
els pirates van callar.
Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)
Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans.
Va conèixer altres jocs pel món,
que li van agradar tant,
que una nit molt grisa i trista
el nen el va deixar
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar.
Semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se'n va tornar al fons del mar.
Paff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt
i sortia a jugar. (Bis.)
( Vaig tingué aquest drac, amic meu, però s’hi varen posar terceres
persones per el mig, el varen espantar i va marxar. Ara l’estic buscant jo a
ell, el trobaré? Segur que si, “Qui busca troba.”, i un d’aquest soc jo. De
fet, crec que ja el veig, en la llunyania però tinc tanta por que no hi pugui
arribar !!
I si no hi puc arribar, no se pas què faré, però lluitaré fins al final
de les meves forces i ànims !!!!* J.C.)
