Puc resistir sense dir-te res, però no de somiar en tu... Somnis, desitjos, il•lusions que m’ajuden a caminar endavant.
J.C.

Un raig de llum ha entrat per la meva finestra i m' ha despertat. No era el sol sinó la llum dels teus ulls que em tenen enlluernat.
J.C.

Encara que estiguis a 500 km de mi el teu cor batega al costat del meu, per què en el meu pensament només i ets tu.
J.C.

No et dic res, callo, el meu silenci és sepulcral, i tu penses, per què? La resposta és molt senzilla, miro les nostres fotografies i penso tant en nosaltres que se' m ha oblidat parlar. Per això t' ho escric, per què el vent no s’emporti les paraules i les recordem junts al mateix temps que recordem lo feliços que érem mentres fèiem l’amor.
J.C.

Tinc una amiga.
Amb ella hi parlo molt. Parlem de la vida, de nosaltres.
Junts fem l' amor amb totes les seves lletres, ens abracem, ens acariciem, i al mateix temps els nostres petons cobreixen i omplen els nostres cossos d' amor i amistat.
Tinc una amiga que em reconforta i m’allibera del món mentres estic amb ella.
Tinc una amiga que me l’estimo molt.
J.C.