Estirat al sofà escolto la teva cançó mentres penso amb tu. Recordo els nostres moments quan erem envejats per la lluna, jo et tenia entra el meu cos i la paret de pedra. Tu no ho sabies però ella era la meva còmplice per que tu no se'm escapessis. Aquella nit va ser inoblidable com també ho ets tu.
No ho diguis, no ho repeteixis, però t'estimo.
J.C.