dilluns, 3 de març del 2014

Hola a tothom.

A vegades tenim problemes que no sabem com solucionar, dubtes, incerteses. No sabem que fer. Llavors si podem, tot i que ens costa moltíssim, hem de prendrà decisions que poder són errònies, però si l’encertem triomfem, si fallem el problema es multiplica. Alguns tenen la gran sort de comptar amb algú, familiars, amics, amor.
La paraula amic la fem servir massa podé, els amics costa de guanyar-los si són reals i a vegades ens falten dits en una sola ma per comptar-los. Quantes vegades no hem pensat en marxar, fer una vida nova? Però la diferencia dels animals a els humans, no les persones que no és el mateix, és que els humans tenim intel·ligència per valorar, aprofitar el que tenim al costat. O potser és que no ho sabem o no volem veure o volem més del que necessitem? Jo com tothom tinc aquet problema i intento sortir-me’n, desfogar-me, compartir. Hem costa moltíssim i sem va ocorre una cosa... Obrir un blog. Però aquí no és lloc d’explicar problemes, al contrari, aquí intento animar la gent, distreure, ajudar, potser no ho aconsegueixo, no se, però per això ho faig i de pas m’ho faig a mi mateix, en el fons no us mentiré pas, u vaig començar més per mi que per ningú més hahaha... Però un altre veritat és que depèn del que escrius et ve algú al cap, sempre tenim algú al cap...
Va companys, no oblideu de ser feliços i penseu que una simple QK us pot canviar la vida, llavors deixa de se una simple QK per ser una importantíssima QK, segons els ulls que la mirin poden veure la papallona mes maca que hagin vist mai.
Fins la propera.

El trenc de mitra nit.
Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson
I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.(x2)

Boig per tu
A la terra humida escric
nena estic big per tu
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu