dilluns, 2 de setembre del 2019

L’endemà de l’11 de setembre de 1724.

   Abolició de les corts catalanes.
   Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
   Extinció de la generalitat.
   Extinció de la universitat de Barcelona.
   Clausura de les universitats de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
   Confiscació dels béns de qui es distingí en la defensa de les llibertats, fins i tot de qui havia mort en la lluita.
   Obligació a tots els pobles de destinar un tros de llurs camps per a farratge per els cavalls de les tropes castellanes.
   Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d’ensenyar retòrica i gramàtica.
   Empresonament dels dirigents de la defensa de Barcelona, engrillonats i tancats per tota la vida, malgrat haver estat promesa l’acta de capitulació de Barcelona el respecta al vençut.
   Imposició, com a ofici de la llengua castellana en lloc de la catalana.
   Expulsats tots els empleats municipals de Barcelona, així com de la generalitat, essent substituïts per personal forester.
   Prohibició als habitants de Barcelona d’anar per el carraré en grups de més de dos persones després del toc de retreta.
   Exili, per ordre del capità general, de més individus que es distingiren per l’amor del país.
   El 27 de març de 1715 fou executat, decapitat i esquarterat, sense rebre honors militars, El General Josep Moragues. El seu cap fou exhibit en una gàbia de ferro duran mesos al portal del mar. (Plaça Palau.)
   Execució al garrot vil, el 5 d’abril de 1715 de Francesc Castellar i Torra, oficial del Regiment del Roser.
   Empresonament durant el febrer i l’abril de 1715 de 3.876 persones.
   Ajusticiament a Girona.
   Execució a Vic, de Bach de Roda.
   Modificació del regim municipal de Catalunya per tal que el rei de castella qui nomenés els batlles i regidors municipals, castellans només i fidels al regim ocupant.
   Supressió de la junta de Barcelona. Prohibició del sometent a tot Catalunya.
   Supressió dels càrrecs d’arxiver de la ciutat, guaita de Montjuic i cònsols a Nàpols, Sardenya i Palerm.
   Prohibició que els catalans tinguessin cap arma. Només un ganivet, el del pa i encadenat a la taula.
   Destrucció dels “Annals de Catalunya.” Escrits per Feliu de la Penya i dels escrits publicats durant la guerra.
   Enderrocament de tots els castells de Catalunya. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
   El primer d’octubre de 1718 s’abolí el sistema monetari i la moneda catalana.
   Construcció de la ciutadella de Barcelona. Per fer aquesta obra es van enderrocar més de 1000 cases i s’obligà als propietaris a portar les pedres, sense cap compensació econòmica.
   Violació de més de deu mil dones. Aproximadament una tercera part de la població principal.
   Els censos de 1717 / 1718 atribueixen a Catalunya, 7,404 caps de família,5,481 cases i 34.005 habitants.
   La guerra havia destruït una tercera part de la ciutat de Barcelona. La ciutat patí dificultats en el tresor públic, crisi monetària, reducció de fortunes privades, multiplicació dels impostos, augment del preu vida i destrucció sistemàtiques que desgastaren una població sacrificada i esgotada.
   Ni espanya ni castella han demanat perdó.

És historia, la historia està aquí, i és la que és si o si, agradi o no agradi!!!!*
J.C.

Lax’n’Busto. – Tornarem a fer-ho.

Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'única forma que tens,
de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert,
converses d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent,
és temps de ser conscient,
que cal cor i cervell
i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha,
rere els núvols hi ha,
un sol tan gran,
que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha,
rere els dubtes hi ha,
la veritat, creu-me, creu-me, creu-me,
tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
que cou i ens fa sentir que hi tornarem...

http://www.coveralia.com/letras/tornarem-lax-n-busto.php

                                     https://www.youtube.com/watch?v=ABvMKl89hck

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada