Baruch de Spinoza Amsterdam 1632 La Aya 1677 Filòsof
Déu hagués dit:
Deixa d’estar resant i donant-te cops al pit! El que vull és que facis és
que surtis al món a gaudir de la vida.
Vull que gaudeixis, que cantis, que
et diverteixis i que gaudeixis de tot el que he fet per tu.
Deixa d’anar en aquests temples
lúgubres, obscurs i freds que tu mateix vas construir i que dius que són la
meva casa.
La meva casa està a les muntanyes,
en els boscos, els rius, els llacs, les platges. Aquí és on viu i expresso el
meu amor per tu.
Deixa ja de culpar-me de la teva
vida miserable; jo mai et vaig dir que hi havia res malament en tu o que erets
un pecador, o que la teva sexualitat fos una cosa dolenta.
El sexe és una regal que t’he
donat i amb el qual pots expressar el teu amor, el teu èxtasi, la teva alegria.
Així que no em culpis a mi per tot el que t’han et creure.
Deixa ja d’estar llegint suposades escriptures sagrades que gens tenen a
veure amb mi. Si no pots llegir-me en un alba, en un paisatge, en la mirada
dels teus amics, en els ulls del teu fillet... No em trobaràs en cap llibre!
Confia en mi i deixa de demanar-me.
Em diràs a mi com tinc de fer la meva feina?
Deixa de tenir-me tanta por. Jo no
et jutjo, ni et critico, ni m’enfado, ni em molesto, ni castigo. Jo soc pur
amor.
Deixa de demanar-me perdó, no hi ha res per perdonar. Si jo et vaig fe...
jo et vaig omplir de passions, de limitacions, de plaers, de sentiments, de
necessitats, d’incoherències... de lliure albir. Com puc culpar-te de si
respons a alguna cosa que jo vaig posar en tu? Com puc castigar-te per ser com
ets, si jo soc el que et vaig fer? Creus que jo podria crear un lloc per cremar
a tot els meus fills que es portin malament, per la resta de l’eternitat? Quina
classe de déu pot fer això?
Oblida’t de qualsevol tipus de
manament, de qualsevol tipus de lleis; aquestes són ardits per manipular-te,
per controlar-te, que només creen culpa en tu. Respecta als teus semblants i no
facis el que no volguis par tu. L’única cosa que et demano és que paris esment
en la teva vida, que el teu estat d’alerta sigui la teva guia.
Estimat meu, aquesta vida no és
una prova, ni un graó, ni un pas en el camí, ni un assaig, ni un preludi cap al
paradís. Aquesta vida és l’única cosa que hi ha aquí i ara i l’única cosa que
necessites.
Te fet absolutament lliura, no hi
ha premis ni càstigs, no hi ha pecats ni virtuts, ningú porta un marcador,
ningú porta un registre.
Ets absolutament lliura per crear
en la teva vida un cel i un infern.
No et podria dir si hi ha alguna
cosa després d’aquesta vida, però et puc donar un consell. Viu com si no hi
hagués cap més. Com si aquesta fos la teva única oportunitat de gaudir,
d’estimar, d’existir.
Així dos, hauràs gaudit de
l’oportunitat que et vaig donar.
I si hi ha tingues per segur que
no et preguntaré si et vas portar bé o malament, no et preguntaré, et va agradar?...
Et vas divertir?... Que va ser el que més vas gaudir? Que vas aprendre?...
Deixa de creure en mi; creure és
suposar, endevinar, imaginar. Jo no vull que creguis en mi, vull que sentis en
tu. Vull que sentis en tu quan beses la teva estimada, quan abrigalles a la
teva filla, quan acaricies el teu gos, quan et banyes al mar.
Deixa de lloar-me, Quina classe de
Déu creus que soc?
M’avorreix que em lloïn, m’afarta que m’agraeixin. Que t’asseguis agraït?
Demostra-ho cuidant de tu, de la teva salut, de les teves relacions, del món.
Que t’asseguis mirant, esglaiat?... Expressa la teva alegria! Aquesta és la
forma de lloar-me.
Deixa de complicar-te les coses i
de repetir om un ploricó el que t’han ensenyat sobra mi. L’única cosa segur és
que estàs aquí, que estàs viu, que aquest món esta ple de meravelles. Par què
necessites miracles? Par què tantes explicacions?
No em busquis fora, no em
trobaràs. Busca’m dins teu... aquí estic, bategant en tu.
Spinoza. (Whatssapp J.C.)
Dire
Straits - Sultans Of Swing
S'obté un calfred en la foscor
Està plovent al parc, però mentrestant,
Al sud del riu s'atura i es manté tot
Una banda està bufant
Dixie doble de quatre temps
Et sents
bé quan escoltes aquest anell de la música
Doncs
bé, ara que entres dins, però no veu massa cares
Arribant
de pluja per escoltar el jazz baixa
La
competència en altres llocs
Ah, però
les banyes, que estan bufant aquest so
Camí al sud, camí cap al sud a la ciutat de
Londres
Es fa una ullada
Guitarra George ell sap tots els acords
Importa
que és estrictament ritme que no vol fer plorar o cantar vella guitarra per
esquerrans és tot el que es pot permetre el luxe
Quan
s'aixeca sota els llums per jugar la seva cosa
I en
Harry no li importa si ell no fa l'escena
Ell té
una feina durant el dia, ho està fent bé
Pot
jugar el honky tonk com qualsevol cosa
Guardar-lo per la nit de divendres Amb els
soldans, amb els Sultans del Swing
I una multitud de nois joves, estan enganyant
al voltant de la cantonada Borratxo i vestit amb les seves millors bosses per a
aliments de color marró i les seves soles de plataforma
No donen
una maledicció sobre qualsevol banda de la trompeta de joc
No és el
que ells anomenen el rock and roll I els sultans, sí, els sultans, juguen
criolla, criolla
I llavors l'home,
ell camina fins el micròfon I diu al passat, just quan sona el timbre de temps
"Bona nit, ara és
el moment de tornar a casa." I ell fa que sigui ràpid amb una cosa més,
"Som els Sultans, som els Sultans
d'oscil·lació."
https://www.youtube.com/watch?v=kd9TlGDZGkI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada