No veig res.

Tinc un núvol de tempesta davant els ulls. Un núvol fosc i negra, de trons i llamps i és de nit.

Vaig caminant de palpentes, amb les mans per davant, agafant la vida a esgarrapades. Uns trossos bons, d’altres no tan i d’altres dolents, amargs, per no dir terriblement dolents. Em fan molt mal les mans de tantes pedres i espines clavades, em surt sang de les ungles mig arrancades. Però jo no abandono. Mentres em quedi un alè d’aire per respirar allargaré la meva meravellosa vida.
El record que tinc de tu quan fèiem l’amor m’ajuda a continuar endavant i a la vegada la imaginació em traïciona perquè amb la meva ceguesa m’enganyo jo mateix intentant tornar a uns temps, una vida que ja no tornaré a tenir mai més per molt que esgarrapi.
No veig res. Però potser no és el núvol que no em deixa veure...

Potser és que estic enamorat...
J.C.

   Això és la lletra de la cançó “ Maika “ del grup Esquirols, ja desaparegut.
Els vaig descobrir quan tenia més o menys 10 anys, en un petit teatre de poble, i hem vaig enamorar d’aquesta cançó. Des da llavors que me la vaig aprendre de memòria. M’agradaria que la gent que em coneix, em recordes amb aquesta cançó.

J.C.

Maika.

Tots posem el cor en un estel si la nit ens espanta.
O vestim els nostres ulls de verd per trobar l’esperança.
I diran que tinc ocells al cap, és ben cert per això canto.
I els dono plena llibertat, no m’agrada engabiar-los.
I s’enfilen nit a munt, a buscar un estel.
Petit príncep, em recordes Maika.
Tota la verdor d’aquell país en la seva mirada,
Una parla dolça i un somrís, i les galtes rosades
D’ella m’ha quedat un trits a deu, un dibuix i el poema.
Ara és un estel i jo un ocell amb una pena.
I m’enfilo nit amunt, a buscar un estel,
petit príncep, em recordes Maika.

Esquirols.

https://www.youtube.com/watch?v=oPRRrwoimoA