El respecta per la gent gran també s’ha de saber guanyar.

  Recordo sent nen, igual que tothom, teníem un gran respecta per la gent gran, llavors era sagrat  contestar i contestar bé a la gent gran, que’m molta educació complíem l’ho manat.

   Molts d’aquets avis varen anar poc a estudi, s’ha de dir la veritat, per els tems viscuts. I a nosaltres, els nets si se’ns va ensenyar a respectar-los.

   Ara estudien molts anys el jovent, han de tenir cultura, però referent el respecta no hi ha cap assignatura i hauria de ser-hi. Be es mereix un suspens qui mal contesta a la gent gran.

   Els fills han de ser fills tot i anar sobrats i els pares han de ser pares, per molts anys que tinguin i no hi ha cosa per els pares que no els doni millor plaer que’ls respectin els seus fills, per molt crescuts que estiguin.

   Estàn contens que tot els vaigui be als fills, però si ben el contra-hi els hi va malament, i estan sols, ploren la seva soledat i demanen que Deu els cridi. És trist i dolorós i res més inhumà no trobar una estima al arribar a ser avis.

   Els nets als avis els volen quan són nens, però segons van creixen, se’ls en va l’estima i si l’avi els contesta, ells contesten enfadats.

- Tu ja no hi entens ni papa, estàs molt antiquat...!!

  Cap baix i dolgut, l’avi es queda sol, plorant gotes de sang sense tenir cap consol.

  I de ben d’hora al matí se sen a dir.

- No hi ha qui dormi en aquesta casa per la tos de l’avi!!

   Hi això és real, a molts llocs.

   Però diguem la veritat també, tots estimem la família i volem el millor, i el millor és una vida llarga tots junts.

   M’acomiado amb una forta abraçada, a tots els avis i avies que ens han fet persones.

   Bon dia / nit a tothom.  

 J.C.WHATTSS

 

Sopa de cabra.

L’Empordà.

 

Nascut entre Blanes i Cadaqués

Molt tocat per la tramuntana

D'una sola cosa pots estar segur

Quan més vell més tocat de l'ala

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

I varen passar ampolles i anys

I en Sisset encara aguantava

Dormint la mona a la vora del Ter

Però ell mai no s'hi tirava

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà, seh

Sempre deia que a la matinada es mataria

Però cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no té pressa

Ningú m'espera allà dalt

I anar a l'infern no m'interessa

És molt més bonic l'Empordà

I quan veig la llum de l'alba

Sento les ganes de marxar

Potser que avui no em suïcidi

Potser ho deixi fins demà

Fins demà

Fins i fins demà

 

https://www.youtube.com/watch?v=-6PNHbnsp7w