dimarts, 4 d’agost del 2020

Amistat. Sentir-nos sols.

 
    L’amistat és com un arbra. No importa lo gran que pugui ser, si no lo profundes i fortes que tingui les arrels.
    A aquesta paraula no tothom li dona la mateixa importància i significat, no tothom la valora igual.
    Hi havia dos amics, dos AMICS DE VERITAT, amb totes les lletres, confiaven l’un en l’altra més que’m la família, les seves vides eren agermanades des da que varen sortir del col•legit amb catorça anys. Què va passar? Dos que un dels dos, al cap de trenta-sis anys, va tenir un problema greu de salut.
   Per motius molt normals de la vida, d’el dia a dia, un dels dos, el que estava bé de salut, el va canviar per un altra amic, “Nou vingut.”
   Però el més fort de tot, és que ho va fer sense donar-li ni la més mínima importància de res, amb tota la fredor i ignorant els temps passats, com aquell que llença la brossa a les escombraries i tot per què aquest nou vingut sabia “parlar” i tenia molta força cicol·logiaca per dominar ments més dèbils que la seva i ell es va deixar dominar sense recordar-ça de l’amistat, de la vida viscuda anterior-ment amb l’ex-amic malalt.
   Ara rumieu bé això i intenteu posar-vos al lloc d’el deixat, d’el malalt.
   N’hi ha per plorar. (I se de bona fe que va plorar.)
   Els somnis i els desitjos van agermanats, encara que no comparteixin la mateixa opinió.
   El sol surt, es lleva al matí, i amb ell neixen els desitjos mentre els somnis van a dormir, a reposar.
   Jo m'he llevat i envio els meus desitjos al món per que els somriures es reparteixin per tothom amb els braços oberts abraçant la bondat dels cors.
   No ho sé si així serà, però el que si se és que ho desitjo de tot cor. (De tot cor per tu, per tu, i per tu també...!!)
   Cada nit rebem watts que mirem abans d'anar a dormir, els reenviem i pensem que em fet un bé per algunes persones.
   Jo ja hos confirmo que una persona anirà a dormir feliç avui segur, i hi anirà amb el pensament i el record d'una altra persona de cor a cor.

  Que tingueu una molt bona nit, amb molts bons somnis i un preciós d'esperar.

 

J.C.

 

 

 

NO SE SI ES AMOR.  It must have been love.    Roxette.

 

Ha d'haver estat amor.

Però s'ha acabat.

Posar un murmuri en el meu coixí.

Deixa l'hivern a terra.

Em desperto sol, aquest aire de silenci.

En el dormitori i als voltants.

Toca'm ara.

Tanco els ulls.

I somiar lluny.

Ha d'haver estat amor.

Però s'ha acabat.

Ha d'haver estat bo.

Però ho vaig perdre d'alguna manera.

Ha d'haver estat amor.

Però s'ha acabat.

Des del moment en què juguem.

Fins que el temps es va esgotar.

Simular.

Estem junts.

Estic protegida

per al teu cor.

Per dins i fora.

Me’n torno a l'aigua.

Com una llàgrima.

Al seu palmell.

I és un dia

dur d'hivern.

Jo somio lluny.

Ha d'haver estat amor (Ha d'haver estat amor.)

Però és més. (Però és més.)

Va ser tot el que volia.

Ara estic vivint sense.

Ha d'haver estat amor.

Però s'ha acabat.

On és?

 

( Oh, Pretty Woman.   Original de la pel•lícula i tocada per els autors, molt bona també, però no es veu res de la peli. )

 

https://www.youtube.com/watch?v=4dALoONqXWg   ( vídeo clip de la peli !!)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada