El trenc de la vida.

   La vida no és  més que un viatja amb trenc ple d’embarcaments i desembarcaments, esquitxat d’accidents. Sorpreses agradables en alguns moments i profundes tristeses en d’altres.

   Al néixer pugem al trenc i ens trobem amb algunes persones les quals creiem que sempre estaran amb nosaltres en aquest viatja, els nostres pares.

   Lamentablement la realitat és un altra, ells baixaran en alguna estació deixant-nos orfes de la seva estima i companyia insubstituïble.

   No obstant, això no impedeix que pugin altres persones que ens a seran molt especials, els nostres germans, amics i meravellosos amors.

   De les persones que agafin aquest trenc, hi hauran els que ho facin com un simple passeig. Altres només trobaran tristesa en el viatja.

   Hi haurà altres que caminant per el trenc estaran sempre apunt per ajudar a qui ho necessiti.

   Molts al baixar deixen una enyorança permanent.

   Altres passen tant desapercebuts que ni tant sols ens adonem que deixen el seient desocupat.

   És curiós constatà que alguns passatgers que són tant estimats s’acomoden en vagons diferents, diferents al nostra i ens obliguen afer el viatja separats d’ells.

  Esclar que en el viatja no se’ns impedeix passejar amb dificultat el nostra vagó i arribem a ells, però lamentablement ja no podem seure al seu costat, dos hi haurà un altra persona ocupant el seient.

   No importa, el viatja es fa d’aquesta manera, ple de desafiaments, somnis, fantasies, esperes i acomiadaments, però mai mai, retorns.

   Llavors fem aquest viatja de la millor manera possible, fem el viatja de la vida buscant, observant el millor de cada escú. No oblidem, que no se’ns passi, que en algun moment del viatja ells poden tenir una opinió diferent a la nostra, i llavors haurem de fer el possible per entendre’ls, ja que ells també faran el possible per entendre’ns a nosaltres i sempre hi haurà algú que ens entengui.

   El gran misteri a la fi, no sabem mai en quina estació baixarem i molt menys en quina baixaran els nostres companys, ni tant sols el que seu al nostra costat.

   Em quedo pensant si quant baixi del trenc m’agueferà nostàlgia. Crec que si, separar-me dels meus millors amics serà dolorós, (...).

   Deixar que els meus fills continuïn sols el seu camí, serà molt trist.

   Però m’aferro a l’esperança que en algun moment, arribaré a l’estació principal i els veuré arribar amb un equipatge que no tenien quant ens vàrem separar.

   El que em farà feliç serà pensar que vaig col·laborar per que aquest equipatge creixés i es fes valuós.

   Fem que la nostra estada en el trenc sigui tranquil·la, que hagi valgut la pena.

   Fem tant que quant arribi el moment de baixar del trenc, i el nostra seien quedi buit, hi quedi esperança i molts bons records per els que continuïn el viatja.

   A la vida és important tenir un amic al costat com l’ombra d ún mirall, “El mirall mai menteix, l’ombra mai s’allunya.” Però els amics de veritat es conten amb els dits d’una ma i encara et sobren dits.

J.C. Whattsapp.

Gossos-Corren. Amb Dani Macaco.

És tard, no sé quina hora és

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren

paraules que no s’esborren,

imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren

com gotes d’aigua s’enyoren

aquells que ja no es veuran.

Macaco:

Difícil descobrir qui sóc avui

una gota em cau mentres una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala

que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava

raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum

una revolució dins meu que sedueixo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren

em conformo amb mirar-me

mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?

Nena, no és broma,

hauria d’haver estat diferent

però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar

necessito despertar en un dia radiant

encara em queda temps per descobrir

tot allò que t’he amagat

i que no t’he volgut dir…

corren…

ploren…

https://www.youtube.com/watch?v=StPgukvLi44