El poder de la Dama negra.

Mitja vida desitjant-la, esperant-la, no sabia on era, on buscar-la, ni tan sols sabia si existia i molt menys si mai la tindria. Però algú en la llunyania em deia que sí, que no defallís, que no abandonés, que continués buscant, desitjant, esperant.
Potser era ella mateixa qui m’ho deia i amb la distancia jo no ho sentia. Però alguna cosa m’arribava, alguna cosa que em feia continuar buscant, desitjant, esperant.
I quan menys ho esperes, quan menys hi penses, els nostres camins s’han creuat.
Ara no me’n puc separar i tots els meus pensaments són per a ella. Em controla, em domina, em supera. És el poder de " La Dama negra. "
Jo li parlo i ella em contesta. Per a mi és música que em fa ballar al seu compàs d’aquí cap allà.
M’abraço a ella, sento la seva olor, el seu cor que batega fort, amb força i se’m emporta amb ella, amb el seu encant personal que només veiem els qui estem posseïts per el poder de la Dama.
J.C.